Betxinencs en la Guerra d’Independència de Cuba (1895-1898)
A la memòria dels veïns de Betxí
que van participar en alguna contesa bèl·lica.
Perquè aquest Betxí nostre, mai els oblide.
Va nàixer en 1872 a Betxí. En el sorteig militar li va correspondre el 4t Regiment de Sapadors Minadors d'Enginyers, aquarterat a Barcelona. Va participar en la Guerra de Cuba, on va ser condecorat amb una Creu de plata del Mèrit Militar amb distintiu roig.
El Correu de Girona del 10 de març de 1896, en la seua pàgina 1, informava que s'havia disposat que marxaren a Cuba quatre companyies del 4t Regiment de Sapadors Minadors perquè s'organitzaren. El 5 d'abril de 1896 des del port de Barcelona van embarcar rumb a Cuba les companyies del 4t Regiment de Sapadors Minadors que acabaven d'organitzar-se.
El divendres 24 d'abril de 1896, després de 19 dies de travessia, arribava sense novetat al port de l'Havana, el vapor correu Montevideo, que portava a Cuba les forces del 4t Regiment de Sapadors Minadors.
Durant un temps els forts del viarany Mariel Majana van estar en constant foc amb els mambisos, més a la nit que pel dia, pel fet que aquests volien passar de la província de Pineda del Riu a la de l'Havana. Aquests focs danyaven les defenses que les forces espanyoles tenien en aquest viarany. Els soldats de Sapadors Minadors intervenien arreglant els desperfectes produïts per aquests atacs, posant moltes vegades en perill les seues vides, ja que mentre apedaçaven els desperfectes eren tirotejats constantment pels mambisos.
Pels treballs de fortificació executats al capdavant dels mambisos en la Zona Sud de la Línia Militar de Mariel a Majana, el 4 d'octubre de 1896, al soldat Vicente Franch Mollar li van concedir la Creu de plata del Mèrit Militar amb distintiu roig.
El 24 de desembre de 1898 eixia del port de l'Havana, rumb a la península Ibèrica, el vapor alemany Habsburg, conduint al 1r Batalló del 4t Regiment de Sapadors Minadors i d'algunes altres forces. El 12 de gener de 1899 arribava al port de Barcelona el vapor Habsburg amb un bon nombre de repatriats, que majoritàriament pertanyien al 4t Regiment Sapadors Minadors.
El Viarany Mariel-Majana
Un viarany és un camí obert entre la mala herba que permet transitar per ell, quan es fa per a usos bèl·lics es diuen viaranys militars. Aquestes eren bastant amples i en elles se situaven, a una certa distància els uns dels altres i convenientment comunicats, una sèrie de fortes, blocaus i altres dispositius de defensa, com podien ser poderosos reflectors elèctrics.
Juntament amb els viaranys, es van establir unes certes línies militars que completaven l'acció d'aquelles per a dificultar el pas i tallar les comunicacions i l'activitat dels mambisos entre Occident i Orient de l'Illa. Entre els principals viaranys militars cal destacar: Mariel-Majana; Júcaro-Morón; Bagá-Zanja; Jaimiqui-Mampostón; Río Hanábana; Aserradero-Nipe; Cabairén-Placetas; Mantua-Guane; Palomillas-Amarillas; i Santo Domingo-Ranchuelo.
Els viaranys més coneguts van ser: la de Mariel-Majana, situada a l'oest de l'Havana, aïllant la província de Pineda del Riu; i la de Júcaro-Morón, de major dimensió i que dividia l'Illa en dues meitats, des de les localitats de Júcaro en el sud a Morón en el nord.
L'objectiu del viarany de Mariel-Majana en 1895 va ser la d'aïllar al general mambí, Antonio Maceo, a la província de Pineda del Riu i impedir que es passara a la província d'Havana. En un principi aquest viarany era una successió de trinxeres i blocaus de fusta, conformant una feble línia defensiva. Posteriorment, el general Weyler es va decidir a reforçar el seu traçat amb la construcció de més blocaus i trinxeres fins a fer-la arribar fins i tot a totes dues costes, construint el fort de Majana i destinant en cada extrem de la línia un canoner que vigilava la costa a banda i banda de la línia.
Aquest viarany es va veure reforçada amb una altra línia a l'est, les bases principals de la qual se situaven en Alquizar, Sant Antoni dels Banys, Punta Brava i Hoyo Colorado. El comandament del viarany es va establir en Àrtemis, localitat situada al nord de l'ancorada de Majana, comunicada per telègraf amb les posicions més importants en cas de produir-se un atac.
En la seua construcció es van trobar amb tres tipus diferents de terreny: L'accidentat que anava des de Mariel fins prop de Guanajay; les extenses planes que existien fins a Desengaño; i els marenys que des d'aquest últim arribaven fins a la mar.
El viarany acabava en la localitat de Desengaño, ja que en els quilòmetres que quedaven fins a arribar a Majana, només hi havia extensos marenys, per la qual cosa va ser necessari construir un pont que servira de via de comunicació amb els diferents forts que es van construir en el pantà. Aquesta via tenia una amplària d'un a metre i mig, i estava a 1 metre sobre el nivell del pantà.
Aquest viarany era un perill per a la salut dels soldats, atacada contínuament per la malària, el focus de la qual era el pantà. Hi havia dues línies de fortes: uns avançats a més de cinc-cents metres de la carretera i altres en els mateixos límits d'aquesta. Els forts eren blocaus de fusta, farciments de terra, amb pis alt i baix, dues línies de foc i capaços d'allotjar a uns trenta homes. A banda i banda de la carretera i en la major part de la seua extensió s'elevava una trinxera i cada 25 o 30 metres existien abrics, que servien de refugi als sentinelles.
El viarany Mariel-Majana quedava conformada per tres zones, amb les seues pròpies peculiaritats defensives.
El primer trajecte començava en Mariel i abastava 12 quilòmetres de longitud fins a Guanajay. Comptava amb un filat espinós creuat en tots els sentits, fortins construïts de troncs de palmera i amb parapet de terra i un total de sis blocaus, dels quals dos estaven situats en punts estratègics. Aquest trajecte disposava de dos batallons del Regiment de María Cristina, dos esquadrons de Cavalleria i una Bateria d'Artilleria de Muntanya amb 6 peces, de les quals dues es trobaven en l'enginy Zayas.
El segon s'estenia des de Guanajay fins a Artemisa amb al voltant de 10 km de longitud. Es trobava protegit per una prop de pedra i un filat senzill tant a avantguarda com a rereguarda d'aquesta. Comptava amb dos canons de tir ràpid situats en la finca del Pitirri, i altres dues peces més en punts convenients del trajecte.
El tercer trajecte anava des d'Artemisa fins a Majana, abastant una longitud de 10 quilòmetres. En aquest trajecte s’havien construït cassetons de fusta per a allotjament de les forces. La defensa consistia en fortes d'un i dos pisos, units per voltes de filferro a l'americana, croades en diversos sentits, i quatre bateries intermèdies.
La longitud de la línia va aconseguir un total de 32 quilòmetres. Per al servei de guarnició es va organitzar una divisió al comandament del general Arolas amb uns efectius de 13.827 homes per terme mitjà mensual, arribant a aconseguir la xifra màxima de 16.015 soldats, sent el menor nombre d'homes destinats en ella el de 10.625 individus de tropa.
El servei del viarany estava organitzat de la manera següent: Durant el dia en cada reducte, fort o blocaus, es col·locaven tres sentinelles, un a l’avantguarda, un altre a rereguarda i el tercer sobre la carretera. La resta de la tropa es dedicava, fins al primer ranxo, a la cura i neteja del viarany i a la construcció i millora dels locals i trinxeres (…).
Des del primer ranxo fins a les 3 de la vesprada, el temps estava destinat al descans. Des d'eixa hora fins al segon, a les mateixes faenes del matí o a la instrucció militar. A les sis de la vesprada es muntava el servei de nit, col·locant-se un nombre de sentinelles proporcional a la importància del lloc (...).
Comments