En juliol de 2024 Som Betxí havia sobreviscut al seu primer any de vida. La revista no havia tingut massa luxes fins a eixe moment i continuaria sense tindre’ls. Però amb els pocs recursos que es tenien continuaria apostant per la tasca de donar vida i veu al nostre poble. Per a això va nàixer.
Ja estava escrit en eixe número d’aniversari: “La dificultat més grossa ha esdevingut el finançament”. I continuava dient “per molta voluntat i ganes de fer, sense diners no es va a cap lloc”. I a hores d’ara continuem igual o pitjor. Com sabeu, i si no faig memòria, açò va començar a caminar quan vaig presentar un projecte per a obrir un mitjà de comunicació SENSE ÀNIM DE LUCRE a les ajudes Activem Betxí. La resposta d’eixe any va ser positiva, 500 euros per a començar a treballar. Com van sobrar 200 euros d’eixa ajuda, única font d’ingressos del moment, gràcies al treball del nostre col·laborador i maquetista Ignasi es va començar a imprimir la revista.
Ara l’embolic era més gran, s’havien de buscar patrocinadors. Vam trobar uns pocs, als quals els estic agraït, però no prou perquè fer una revista és car. Com Déu estreny, però no ofega vam continuar amb les impressions sense saber massa bé com seria el futur.
L’any passat se’ns van concedir dues subvencions per a sufragar els costos de les impressions: L’Ajuntament ens va donar vora 1340 euros i Novessendes 1200. Semblen ser diners, però no ho són —és clar que poc és millor que res—. Som Betxí no només gasta imprimint la revista, també va convocar un concurs de microrelats i dibuix infantil en el qual van participar més de 300 xiquets i xiquetes; està invertint a fer un mapa virtual turístic per a apropar la història del poble al poble; ha acompanyat al poble oferint la programació de les festes i obrint un espai web per poder compartir les fotos de les festes… I més coses que es farien! Però on estan els diners?
Enguany, Som Betxí s’ha tornat a presentar a les ajudes que convoca l’Ajuntament i Novessendes. Encara que en la nostra proposta vam especificar que necessitaríem més capital que l’any anterior i que col·laborem en diverses associacions locals com el BAC, el senderisme, els escacs, etc. publicant els seus articles i promovent els vincles interassociatius, la resposta no va ser l’esperada. Dels 10.000 euros que es podien repartir, ens van concedir una ajuda ínfima: 350 euros. Menys que el primer any, que van estar 500, i menys que el segon any, que van estar 1200.
També vam plantejar, encara que de manera informal, un conveni amb l’Ajuntament com el que mantenia amb l’Associació Quatre Patetes de 10.000 euros o el de la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de 3.189,68 euros —són xifres de 2024 perquè encara no estan publicades les 2025—. El cas, aquest mai va arribar a tràmit i dubtem que ara que ja estan els pressupostos aprovats es pose sobre la taula.
Sabem que no som imprescindibles en el poble, però sí que creem que no fem coses negatives i que de manera voluntària col·laborem en la vida cultural, i social del municipi. Així que, si els que tenen diners —o millor dit, si els que administren els diners del poble— no volen col·laborar en un benefici per al poble, qui ho farà?
La primera edició es va vendre a 1.50, després ens vam veure obligats a pujar-la a 2 euros… D'ací a poc, esperem, eixiran les subvencions que convoca l’Ajuntament, i tornarem a demanar. Sense diners no hi ha torrons, així que esperem que aquesta vegada ens isca millor la partida i així pebrereta no haurà de pagar més del que ja paga.
Comments