Per tal de fer-li l'ullet al mes de març, vull escriure sobre el violeta i en aquest cas, sobre algunes flors violeta que he vist durant aquest hivern. Començaré per la coneguda com “espanta gossos”, encara que com no és típica mediterrània no crec que tinga nom tradicional:
Aquesta és una planta de jardí i vos la mostre perquè jo la tinc a casa i fa uns dies la vaig veure a una caseta i estava preciosa. Les flors són d'un morat suau i les fulles són arrodonides i si us apropeu a olorar-la, vos tirarà cap enrere —per això allò d'espanta gossos o espanta gats—. La que tinc a casa fa un aroma que pot ser mescla de cànnabis i cítric, forta però peculiar. Però la que vaig veure tan frondosa i en moltes flors feia quasi olor de podrit. Ja veus, tan bonica i tan repel·lent a la vegada. És una planta natural de l'est d'Àfrica i sud d'Àsia.
L'altra floreta que he vist aquest hivern, un poc solitària a la vora d'un ribàs al camí de la Mina, però que em va cridar l'atenció va ser la coneguda com a herba de les set sagnies, sanguinària o aspró (ara ho entendreu):
Les floretes varien entre violeta o un blau intens i les fulles tenen un pelets blancs que fan que siga una planta aspra al tacte, per això en nom d'aspró. Aquesta sí que és una planta de la zona mediterrània que prefereix terreny sec i solejat. Té un ús medicinal tradicional per a rebaixar sang. Aquestes propietats les podeu veure en revistes com “Cuerpo-Mente”.
La tercera flor que us vull mostrar és d'eixes que veiem cada volta que eixim a passejar i no li fem cas perquè no destaca especialment, sols perquè floreix a final d'hivern que hi ha menys varietat de flors.
Creix en llocs més aviat secs i sempre en terrenys calcaris. És típica del litoral mediterrani. Aquesta també té propietats medicinals perquè té flavonoides, mucílags i àcids presents en la seua família de plantes. Entre altres té efectes laxants i se sol utilitzar junt amb altres plantes.
Les flors són de colors per atraure els pol·linitzadors, de fet hi ha competència per atraure'ls i ells veuen una varietat de colors que els humans no. El color és degut als pigments presents als pètals. Hi ha tres grups de pigments, que combinant-se donen lloc a infinitat de variants, invisibles ja he dit, als nostres ulls. El violeta pertany al grup de pigments anomenats flavonoides, que genera espectres de colors que va del blau, violeta, lila o rosa.
I ara anem al que anem, el color violeta. A part que sempre m'ha agradat i per exemple segons algunes versions el meu nom ve del grec “terra de violetes”, el violeta és el color menys present a la natura. Encara que no ens n'adonem, els colors, quan els observem ens generen unes sensacions (això en publicitat està més que estudiat), i el violeta o morat està relacionat amb la calma principalment (curiosament un dels principals efectes de la lavanda, casualment violeta, és l'efecte relaxant). També el morat està relacionat com a color amb el misteri, la noblesa, el luxe, la transcendència o l'espiritualitat (curiosament com la pedra ametista). I l'última associació del violeta que vull explicar és amb el feminisme. Buscant informació no m'ha quedat molt clar sincerament. Una versió que m'ha agradat és que el violeta es crea de la mescla del roig i el blau i voldria significar la igualtat del que és masculí i femení. Bé, siga com siga si el violeta és un color ben bonic, no trobeu?
Gaudiu de la natura ara que allarguen els dies, pareu a observar la varietat de flors i si són violeta, calma.
Ens veiem a la muntanya.
Comments