Dins del programa del pla de voluntariat i de la commemoració del dècim aniversari de l’Horta del Rajolar, al llarg d’aquest 2025 se celebraran diverses activitats amb els objectius de: consolidar una participació activa i transformadora, tindre amb impacte significatiu sobre l’entorn, i que tot això siga alhora motiu de satisfacció, orgull i arrelament.
La primera d’aquestes activitats ha sigut una formació en bioenginyeria, amb una xarrada i un taller pràctic, d’Albert Sorolla Edo. El director tècnic de l’empresa Naturalea i especialista en la matèria, amb més de 600 projectes desenvolupats al llarg de la seua trajectòria, és un pioner i referent en la restauració del paisatge i el desenvolupament de solucions basades en la natura.
La Bioenginyeria del paisatge és: una disciplina constructiva que persegueix objectius tècnics, ecològics, estètics i econòmics, utilitzant sobretot materials vius com llavors, plantes, parts de plantes i comunitats vegetals, sols o en combinació amb materials inerts com pedra, terra, fusta, ferro o acer, com a elements constructius. H. M. Schiechteln
Tot i que la bioenginyeria té àmbits d’actuació ben diversos que comprenen des de la restauració del medi natural fins al disseny d’àrees urbanes, aquesta formació es va encarar principalment en les solucions vinculades a l’aprofitament i la millora d’infraestructures hidràuliques existents. A Betxí, amb un perímetre urbà farcit de finques agrícoles (moltes d’elles fora de producció) i zones industrials, moltes de les solucions apreses podrien ajudar a millorar la resposta enfront de pluges torrencials i gestió d’escorrenties, reduir el cost de manteniment de les infraestructures, millorar el seu disseny i acompanyar el desenvolupament de noves zones urbanes en consonància amb la gestió i millora de la qualitat de les aigües.
Concretament, les solucions proposades per a les séquies, a banda de facilitar la distribució i el drenatge d’aigua al territori, les incorporen de nou al patrimoni i al paisatge. A més, la seua recuperació, pot ajudar a millorar la qualitat de l’hàbitat facilitant que es convertisca en un refugi climàtic per a multitud d’espècies. El soterrament habitual d’aquestes infraestructures hidràuliques dificulta el seu manteniment i encareix la resolució d’incidències. Les solucions innovadores plantejades a la formació adapten els territoris al canvi climàtic, a l’escassedat de recursos hídrics i a la torrencialitat dels episodis de pluja, presentant-se com l’alternativa. A més, com assegura Sorolla: “disminueixen l’estrés, promocionen l’activitat física, augmenten el sistema immunitari i la resiliència, la cohesió social (menys conflictivitat), i en definitiva milloren la qualitat i l’esperança de vida”.
Les intervencions didàctiques a l’Horta del Rajolar permetran, a banda de l’estudi i seguiment de les diferents solucions emprades (fagines, deflectors, herbassars d’hidròfits, filtres de grava, entramats de fusta…), la millora de la qualitat de l’aigua que retorna al riu. D’aquesta manera es converteix el darrer tram de la séquia del poble, en un escenari amb característiques diverses que multiplica les funcions i els beneficis ecosistèmics, i la biodiversitat de l’entorn fluvial.
S’ha tractat d’incorporar l’àmbit de la séquia com un espai productiu i ple de vida més, on el treball col·lectiu fet per les voluntàries i participants els permetrà mantenir cert vincle emocional amb les solucions i l’Espai Test Agrari Horta del Rajolar. Segur que en el futur s’apropen a fer el seguiment, estableixen ací un refugi de referència fora de les dinàmiques urbanes quotidianes, o tenen l’excusa per apropar-se, relacionar-se i cuidar l’aigua.
Mentrestant, les activitats continuen amb: la presentació sobre els riscos d’inundació que va tindre lloc dijous 27 de març a les 19.00 hores al Centre Cívic Novessendes; la presentació del tercer número de la revista RARA sobre el Refugi, que ha tingut lloc el dissabte 1 de març des de les 10.00 hores a l’Horta del Rajolar; i visites de l’alumnat de primària del CEIP Cervantes-Dualde a l’Horta del Rajolar al llarg del mes.
Aquestes darreres visites s’emmarquen en l’objectiu de treballar l’alimentació justa i sostenible des de l’escola, del projecte ‘Llaurant un Futur Sostenible’ que desenvolupa la Fundació Novessendes. “A banda d’apropar l’alumnat al descobriment del cultiu respectuós amb el medi ambient, les persones i el territori, volem treballar també al llarg d’aquest curs escolar amb les famílies i els equips docents, per tractar d’arrelar la sobirania alimentària al centre educatiu” diu la tècnica del projecte Alba Remolar. L’Horta del Rajolar, per tant, consolida així el seu paper d’actiu comunitari i educatiu, com l’escenari capaç d’impulsar la transició ecosocial del territori.
Comments