Connecta Natura, un grup que es dedica a la recuperació de les varietats tradicionals i locals de les nostres comarques, ha finalitzat la seua recerca a Betxí. En esta missió s’han entrevistat amb diverses persones de la localitat amb la finalitat d’esbrinar quines eren les llavors de fruites i d’hortalisses que es cultivaven en la localitat.
Els testimonis han estat Manolo Peirats, Santiago Mollar, Òscar Gorris, Fina Almela i Vicente Miguel Alcalà, totes persones relacionades amb el món de l’agricultura. El que ha conclòs la recerca és que a Betxí hi havia una gran diversitat de fruites: «prunes, magranes, albercocs, figueres…» tal com relatava Manuel Peirats a Pau Agost, membre de Connecta Natura que s’ha centrat en l’estudi dels fruitals.
Manuel Peirats (Foto: Jorge Gumbau)
Al voltant del poble hi havia hortes, però al terme predominava el secà i a les zones marginals dels mateixos es plantaven els arbres fruitals. Amb el desenvolupament dels pous i del cultiu de regadiu, l’agricultura betxinenca experimenta una transformació. Les terres secanes passen a ser terres de regadiu afavorint el cultiu d’altres varietats com la taronja. A partir dels anys huitanta, amb l’aparició del reg a degoteig, l’agricultura evoluciona cap a un nivell més industrial. La comercialització i exportació va erosionar la resta de varietats. «Es va arrancar tot i es va aprofitar el màxim de terra possible per a plantar tarongers, ja que estos arbres no eren d’interés econòmic», explica Agost.
No és una situació única de Betxí puix segons ens compten els recercadors esta situació la troben a molts pobles. És a dir, amb antelació ja són conscients de la dificultat del seu projecte. «La bona notícia és que la major part de les varietats que ens va dir Manolo Peirats les hem trobades a altres pobles», continua Agost. Per això no es pot concebre les varietats d’un poble aïllades dels altres, perquè l’intercanvi de llavors ha estat present des de temps immemorables.
Encara que la taronja haja suposat l’abandó d’altres arbres fruitals, va provocar el sorgiment de varietats cítriques locals sorgides de l’atzar com la Rogeta de l’Alcalde o la Marisol —esta última amb més recorregut comercial—, com relatava Santiago Mollar.
Santiago Mollar (Foto: Jorge Gumbau)
Pel que fa a les hortalisses, els testimonis més rellevants que van servir de guia a David Navarro van estar els d’Òscar, Fina, Manolo i Vicente. Entre tots van arribar a la conclusió que els cultius més representatius de Betxí eren en hivern, el blat i el cigró; i en estiu, la creïlla i el moniato. A este últim se li atribueix la salvació de la fam durant els temps de postguerra, ja que es menjava dolç i en olleta.
Des de la Vilavella venien els planteristes a vendre varietats fins al poble, encara que hi havia gent que recollia les llavors i es feia el seu propi planter. Quan es feia la recollida, els excedents es portaven en carros al mercat d’Onda i les bajoques al de Vila-real.
Òscar Gorris (Foto: Jorge Gumbau)
En l'àmbit cultural té gran rellevància el forn del poble, que encara que no era el lloc on es desenvolupava el cultiu, era el lloc on acabava. Allí es fornejava el moniato, el cacau, la carabassa o arròs. «Les carabasses de torrar les madura el sol i la lluna» exclamava Fina Almela.
De cacau hi havia diverses classes: la cacaua, que era més llarga; el menut; i el mitjà. La creïlla també es plantava. Dues vegades a l’any, una en arribar la primavera i l’altra a mitjan estiu, però «no rendia tant com el moniato», conclou Navarro. Un altre cultiu era el del panís, que servia, entre altres coses, per a elaborar el panís esclafidor —un torró elaborat de les bufes del panís—.
De llegums en trobem els fesols. Amb esta recerca s’han trobat dues llavors: el fesol del barco, que es plantava en canya, i el del pinet, que no li feia falta canya perquè era més xicotet. Per altra banda, abundarien els melonars, i els relats testimonials certifiquen que hi havia melons de pell de sapo, tendrals, calvets, rojos i melones. Tal com va passar amb la taronja, es van plantar cultius per a exportar; tanmateix, no van funcionar.
Este estudi, en definitiva, ha permés saber un poc més de la història i del llegat anterior a Betxí, i servirà per a valorar-lo i recuperar les arrels que ens connecten amb la terra.
COMENTARIS
Per a comentar cal iniciar sessió