top of page
CURIOSITATS

Un notari notori (III)

Curiositats de l’arxiu parroquial

Antoni Meneu i Gaya

2 de juny de 2024, a les 7:00:00

En este article tractaré un aspecte desconegut per a la majoria dels lectors i bastant de moda actualment: l’ús de les llengües que apareixen en els documents on va  intervindre el notari Jaume Constantí. 


Tant el valencià (o català) com el llatí van ser les llengües oficials del Regne de València des d’un primer moment encara que podem trobar també alguns textos en aragonés, l’altra llengua oficial de la Corona d’Aragó. El castellà, per tant, no n’era d’oficial i era desconeguda per a la major part de la població.


En primer lloc, hem de fer constar que estem consultant l’arxiu parroquial de Betxí. Ja sabem que Betxí després d’un breu període on va pertànyer a Tortosa, quan Jaume Constantí és notari pertanyia a l’arquebisbat de Saragossa i posteriorment va passar al de Terol, quan este es va crear. És normal, per tant, que la majoria de documentació parroquial (els Quinque Libri) estiga escrita en castellà, ja que la majoria dels rectors eren de procedència aragonesa i pertanyien a esta diòcesi. Ara bé, així i tot, esporàdicament tenim escrits en valencià i també en llatí. No passa això en la majoria dels pobles veïns, que pertanyien al bisbat de Tortosa i que tenen la documentació en català.


Quina llengua utilitza el nostre notari Jaume Constantí en els documents conservats? Majoritàriament, el valencià i a més un valencià estàndard administratiu com pertocava a un notari. Quasi la totalitat dels seus escrits són en valencià. Qui diga que el valencià no és apte per a redactar testaments que li ho pregunte al nostre notari, que només utilitza la nostra llengua i en algun cas el llatí, però no el castellà. Encara més, hui en dia, totes les actuacions notarials es poden fer tant en castellà com en valencià i estaria bé que la gent ho coneguera i en fera ús, d’esta possibilitat.


Jaume Constantí utilitza molts vocables que hui en dia estan en desús o han variat, però que en aquell segle XVII era ben corrent utilitzar-los. Alguns exemples serien “cascun, sols,  sens, darrera, valer, tenir, man (mane), ço (açò), ab (amb), ensems (junt), etc”. També n’hi ha que actualment són estàndards encara que amb una lleugera modificació en la llengua parlada com “aquest, següents, altra, altre, fins, aquests, qualsevol…” Finalment, voldria comentar algunes construccions sintàctiques pròpies d’aquella època  com “los altres, los bens, mare mia, mon últim, sia (siga), etc”.


Com a conclusió final podem dir que Jaume Constantí utilitza preferentment la nostra llengua en els seus escrits testamentals, tot i que sabia també el llatí i el castellà. Així mateix, utilitza un vocabulari típic del llenguatge administratiu que en aquella època del segle XVII era una llengua ben viva i de vegades única  en l’administració foral valenciana. No estaria de menys aprendre d’èpoques passades i que nosaltres hui en dia férem com el nostre avantpassat Jaume Constantí.


Fragment manuscrit d’en Jaume Constantí. Testament de Maria Tintorer (1573)

COMENTARIS

Per a comentar cal iniciar sessió

Comments
No s'han pogut carregar els comentaris
Sembla que hi ha hagut un problema tècnic. Prova de tornar a connectar o actualitzar la pàgina.
bottom of page