Un bany de bosc

És molt probable que hages sentit la paraula “shinrin-yoku” o tal volta la seua traducció: bany de bosc o bany forestal. És un terme que utilitzen al Japó per a una ferramenta terapèutica que consisteix a fer banys de bosc, és a dir, passejar i estar conscientment pel bosc per tal de disminuir el nivell d'estrés i gaudir dels avantatges d'aquesta pràctica com millorar la son, relaxar-se, crear sentiments positius cap a la vida, etc. És tota una experiència sensorial d'atenció plena o mindfulness al bosc.

També comença a escoltar-se cada volta més el terme biofília, que podríem definir com una estima innata a la natura o el sentiment de connexió amb la natura, els animals i la vida.

Està clar que el ritme de vida de la nostra cultura en principi no és tan estressant com la japonesa, on la majoria de població viu a grans ciutats, amb més estrés i una cultura que els fa contindre socialment els sentiments i expressions com el plor. Però podem aprofitar aquests beneficis d'estar conscientment al bosc i millorar la nostra qualitat de vida donat que ho tenim a 20 minuts de casa i cada volta camina o corre més gent per les muntanyes. Si t'atrau provar l'experiència, la meua idea amb aquest escrit, és fer una senzilla orientació o guia si alguna volta vols endinsar-te al bosc i estar en ell encara que siguen 10 minuts conscientment. Primer, no cal endinsar-se molt dins d'un bosc, per qualsevol dels nostres camins de terra o sendes només cal apartar-se 10-20 metres del camí, o tal volta ja coneixes algun lloc especial. Hi ha racons preciosos i singulars tant pel camí de la Mina, les Vinyes Roges, pel Solaig, etc. Pots anar sol o aprofitar un passeig amb algun amic o amiga, amb els fills, però sempre endinsar-te amb respecte i silenci. Quan comences camina a poc a poc, fes unes respiracions conscients i ves fent passes escoltant el so de les fulles o palets caiguts dels arbres. Camina amb “ulls de mirar”, observa les plantes o arbustos que veus, la llum del sol com il·lumina les fulles, els arbres que t'envolten, respira. Amb aquesta actitud, segurament veuràs una pedra, la soca d'un pi, un clar d'herba, que et cridarà l’atenció: aquest serà el lloc per seure o tombar-te. Ara troba la postura que et resulte més còmoda, respira profundament dues o tres voltes i pren consciència si el teu cos està sense tensió. Mira al teu voltant, els arbres que t'envolten, les plantes als teus peus. Segurament notaràs olor a timonet, a romer, a pi, a herba fresca. Continua respirant i observant, sense juí, deixant que els teus pensaments passen i posant atenció plena al que t'envolta: com és la pedra on t'has assegut, si toques alguna planta, el so del vent entre les fulles, el cant dels ocells… Respira i si ho sents tanca els ulls un moment. El bosc t'acull, eres part d'alguna cosa més gran que tu, tot flueix. Pots obrir els ulls, respirar, pren consciència de les sensacions que has tingut i pots fer un xicotet o gran somriure en agraïment a la vida. Sense pressa, tornes a posar-te dempeus i prens el camí de tornada a la senda, ho veus diferent? Tal volta t'entren ganes de fer una abraçada a algú dels arbres, no et talles, aprofita, ningú et jutja. Si vas a fer-ho, aproximat a poc a poc, observant com és eixe arbre, amb respecte, de forma suau el toques i després li fas l'abraçada. Quan tornes al camí procura connectar amb la sensació d'agraïment, al cap i a la fi, has estat a una casa aliena i t'han acollit amb amor.

Que gaudiu plenament del bany de bosc i ens veiem a la muntanya!