El Club esportiu de senderisme de Betxí per a finalitzar el curs organitza una eixida de tot el dia; la ruta és de dificultat baixa i ens quedem a dinar. Aquest any hem triat anar a la cascada del riu Carbo a Villahermosa del Rio, de 12,30 km i un desnivell de 416m.
Comencem l'aventura a les set del matí, ja estem tots preparats i sols falta l'autobús. Es fan alguns comentaris sobre l'oratge i no són favorables, sembla que plourà cap a les dotze, esperem que puguem acabar la caminada sense mullar-nos.
En arribar l'autobús pugem ràpidament i ens posem en marxa per a dirigir-nos cap a Villahermosa per la carretera de l'Alcora-Llucena, després de 64 km i moltes corbes arribem a la nostra destinació a les huit, un poc marejats.
L'autobús ens deixa prop del restaurant Ruta de Aragón, on després dinarem. Comencem la nostra ruta a les 8.15 per uns carrers costeruts que condueixen a la plaça del poble i des d'allí baixem a buscar la senda del riu.
El riu Carbo és un riu curtet que naix a Penyagolosa i desemboca al riu de Villahermosa. Les aigües d'aquest riu tradicionalment s'han utilitzat per al reg i per a accionar tres molins fariners que es troben abandonats. Per fortuna pels senderistes i amants de la natura, pel costat del riu transcorre el sender GR7 i és aquest sender el que nosaltres aprofitarem per a arribar a la nostra destinació.
Al llarg del riu ens trobem diverses construccions: la primera, a la part dreta, una casa rural, la masia de Los Roncales, després, no molt lluny, una obra inacabada amb una cúpula molt original, així com masos abandonats. També trobem fonts i tolls d'aigua. Anem caminant pel sender i de tant en tant travessant el riu que porta l'aigua suficient per a donar més bellesa al paisatge i al mateix temps ens permet passar sense cap dificultat.
Cap a les 10.15 ens trobem al molí del Carbo, la gent ja té gana i decidim esmorzar allí. Mentre agafem forces per seguir el camí, passa un grup de senderisme de la Vall d'Uixò que es dirigeix cap a Villahermosa.
En acabar, reprenem la ruta i comença una pujada suau que és l'única dificultat del camí. Durant aquest trajecte es pot contemplar una de les ermites del massís de Penyagolosa i molt prompte trobem la cascada esperada, tota plena de gent. Tots i totes volem arribar a l'espectacular toll d'aigua que deixa la cascada, però sols uns pocs, els més atrevits, es disposen a nadar en una aigua neta i refrescant, però realment freda. És un lloc idíl·lic que la gent vol gaudir i captar amb els seus mòbils.
Passada una estona comencem la tornada per la mateixa senda, en la que ens trobem a un altre grup de senderisme de la nostra comarca, aquesta vegada el grup és de Vila-real. Està clar que als de la Plana Baixa ens agrada el Carbo.
A partir d'ara el nostre propòsit és arribar al més prompte possible al poble on ens espera una cervesa fresqueta i després el dinar. El sol i el bon temps ens segueix acompanyant i res ens fa pensar que la situació haja de canviar. Però de cop i volta, a l'arribar al poble, comença a tronar i caure una aigua que la donen. Tots hem pensat en la sort que hem tingut, ara ja pot ploure, al restaurant comença una altra activitat molt agradable: menjar, beure i riure molt.
Després de dinar l'autobús ens torna a Betxí i amb aquesta activitat donem per finalitzada la temporada del senderisme.
Tornarem a l'octubre amb les mateixes ganes o més i cada quinze dies proposarem una eixida a la qual esteu tots convidats a participar.
COMENTARIS
Per a comentar cal iniciar sessió