Rosabel Franch durant la Gala Betxinencs de l’Any quan li van regalar un ram de flors.
(Foto: SomBetxíTV)
Què significa per a tu haver estat nomenada Betxinenca de l’Any 2023?
Este reconeixement no sols és per a mi, és per a tota aquella persona que s’implica i respecta tot el que envolta la vida d’un poble. És per a la que treballa per tindre un poble més net a canvi de res, qui ajuda a millorar la vida de les persones sense mirar d’on són i què tenen. És aquella que manté la cultura i les tradicions que valen la pena donant-les a conéixer a les noves generacions.
Com et vas assabentar que anaves a rebre este guardó, i quina va ser la teua reacció?
Evidentment, va ser la regidora de cultura la que m’ho va anunciar. En principi em vaig negar, ho reconec, perquè a mi estes coses no em venen de cara. Sempre he procurat estar al darrere, i per això em va sorprendre que m’ho oferiren. Però, al remat, ho vaig acceptar.
Què creus que ha estat el més important per a ser seleccionada per a este reconeixement?
Esta pregunta no l’hauria de contestar jo, i l’hauries de fer a la gent que ha decidit atorgar-me el guardó.
Conta'ns un poc de la teua vida a Betxí. Què és el que més valores d’este lloc?
La meua vida a Betxí és com la de qualsevol persona que treballa dia a dia. Intentant dins de les meues possibilitats i donat que treballe a l’Ajuntament, és a dir, al poble, fer la feina el millor que puc, implicant-me no sols en esta feina, sinó també en altres associacions per fer d’este poble un lloc més agradable. També vos he de dir que gràcies a la meua feina al teatre he tingut sort de gaudir de la música en tots els seus gèneres, de les obres de teatre, dels musicals i de tota mena d’espectacles d’allò més professionals.
Em sap molt greu i ací ho manifeste veure a persones que embruten el poble, que tiren el fem a deshores, que no reciclen i a més tiren el reciclatge als contenidors de fem. Aquelles que trenquen el mobiliari urbà i els jocs dels més menuts i altres coses.
Del meu poble valore moltíssim la ubicació, tan a prop de la mar i les muntanyes. És un plaer passejar per les sendes i camins que et porten fins als cims. Gaudir del paisatge i sentir l’olor d’eixes plantes aromàtiques que tenim per tot arreu.
Ací també vull manifestar la meua repulsió quan veig cartutxos d’escopeta tirats a la muntanya, bidons de plàstic, pots de beguda, vidres, etc. Cuidem el nostre entorn, no en tenim cap altre.
Quins projectes has encapçalat i que consideres rellevants per al nostre poble?
Un dels projectes que vaig encapçalar va ser la neteja de la séquia. Poder, després de molt d’esforç per part dels voluntaris que participaren, portar l’aigua de la font de Fontanars, des del pantà fins al poble. Veure com el riu tornava a estar viu, recuperava la flora, la fauna, i l’aigua corria a baix. Veure als llauradors que podien fer ús d’eixa aigua per a regar els horts és tot un orgull per a mi, tot i que van ser moltes les persones que van posar en dubte la viabilitat del projecte.
També estic al BAC i ací també em sent molt orgullosa de poder ajudar a tindre un poble més bonic transformant parets brutes o lletges en murals d’allò més bonics i sempre amb un missatge que faça pensar al que mira.
Quina ha estat la teua inspiració en el treball i en la vida?
No sé massa bé quina ha estat la meua inspiració en el treball i en la vida, però serà l’educació que he rebut dels meus pares. Ells m’han educat de la millor manera que han sabut i la resta ho aprenem al llarg de les vivències que anem tenint.
Sempre he fet front a les dificultats que han anat sorgint en les feines que he tingut. Soc una persona molt cabuda (com se sol dir) i intente portar una vida tranquil·la, però implicant-me moltíssim en tot allò que considere important en la meua vida i en la dels altres.
Què és el que més et causa orgull de ser Betxinenca de l’Any i com ho transmetries a les pròximes generacions?
Com he dit abans, no em sent orgullosa de ser betxinenca de l’Any. Em sent orgullosa del que faig, de les hores que dedique al treball, a les associacions i sobretot em sent orgullosa de ser una dona amb les idees clares i portar a terme cada cosa que comence, encara que això implique molt d’esforç.
A les noves generacions només els diria que ells són el futur d’este poble i s’han d’implicar per poder tindre un poble on la vida siga millor cada dia.
Moltes gràcies, Rosabel, per obrir-nos les portes de la teua vida i els sentiments pel teu poble. Enhorabona pel teu guardó.
COMENTARIS
Per a comentar cal iniciar sessió