top of page
POESIA

Pesta

Santiago Mollar Franch

2 de juny de 2024, a les 7:00:00

Imperceptible… Atroç… Implacable…

Mortífera… Malvada… Contagiosa,

Maligna… Sibil·lina… Sigil·losa…

Ignota… Inesperada… Inescrutable.


Pandèmia despietada… inexplicable?

Causa el pànic entre humans

agredint preferentment als ancians…

Amb funesta crueltat… inexorable.


Calamitat desastrosa… Lamentable!

Ens retorna al passat ja oblidat,

impropi d’un món tecnificat…

Amb estructura social deplorable.


Amb abjecta-economia miserable

com a nord… La usura… La ganància

abusant de l'assalariat amb incidència

del sofrit jornaler… Mofa… I ultratge.


Amb la prole… Sens ingressos ni habitatge,

ni més opció que penúria i pobretat

sens cap dret a esperar la caritat

l’almoina i l’abric en un estatge. 


Entretant els hospitals desbordats

per la massiva infectació de la malura,

els serveis públics per ells procura

abnegats professionals de la sanitat!!


Demostrant vocació… Humanitat,

Coratge… Fortitud… Valor!

Planten cara a la situació d’horror…

Sens equips, ni utillatge apropiat.


Subalterns, oficines, zeladors,

personal de neteja… Voluntariat,

generosa… Laudable solidaritat!

En emergència d’esglai esverador.


En primera línia, capdavanters!

Desarmats… Acarant risc evident,

el contagi imparable de la gent…

Acaba infectant els sanitaris primers.


Les multinacionals i alguns líders mundials

mostren escàs interés en la malaltia,

seu “maldecap” és l’economia,

“L’IBEX”… “Borsa”… Emblemes capitals!


Cecs pel poder que brolla dels diners

no els preocupa morts ni contagiats,

sols amb la ganància obsessionats!!

I el domini dels mercats financers.


Grans i menuts confinats a cada llar

en llarg i fatigós confinament,

l’absència de llibertat de moviment…

Estimula les neurones a pensar.


És l’hora, doncs, de preguntar-se

que ens espera ahí… En defora?

Eixirem al carrer sens demora?

O serà necessari perllongar-se?


És tremend el que està succeint!

L’intent de la sanitat privatitzar!

Buscant en l’emergència trobar

la martingala, la trampa, i l’ardit!


Està bé aplaudir cada vesprada,

La gratitud… Laudable… L’agraïment

a la tasca increïble… Noble… Ingent!

D’aquesta professió… Sacrificada,

injustament desatesa… I oblidada,

avaluant renúncia… Sacrifici,

buscant la millora… En benefici…

De l’infectat… Amb la salut recuperada.

Valorem nostre reconeixement

reivindicant com nostres els seus drets,

envigorint la sanitat en els indrets

evitant l’abandó… I rapinyament…


Aplicant profundament el pensament

qüestionant… On va esta societat?

A subsistir en món globalitzat

on prima l’explotació i marginament?


És està l’entitat social que volem?

Quin futur espera a la joventut?

Deixarem que la privatitzen dòcilment?

Si esta actitud passiva… No canviem

continuaran ordint els poderosos

repartint misèria… Piadosos…!!

Originant-se pobresa i sofriment.


La salut no es negocia… Ni especula…

No serem dòcils si continua l’intent

per la sanitat pública… Lluitem!!

El públic… Sempre avança… Mai recula!!


Estarem atents, diligents…

A qualsevol intriga especulativa

que atempte… Contra la salut i vida,

no hem de ser… Passius… Ni indiferents.


Reclamem nostres drets vindicatius!

Alertem del risc de privatització!

La sanitat pública, en greu situació!!!

Actuem decidits… Resolutius!!


Si ens relaxen… L’haurem de lamentar,

serenys, en actuar, ja està sent hora,

les llàgrimes de la gent… Que plora

són el nítid senyal… Per a lluitar!


Si la sanitat cau en les urpes del “mercat”

amb sinistra maniobra descarada

en pèrfida transacció fos consumada…

Feriria greument la nostra societat.


L’acabalat, la fortuna augmentaria,

la pobretalla… Patir i mendicar,

multinacionals… Beneficis i blanquejar,

la banca… l’interés elevaria.

El calamitós canvi suposaria…

L'exclusió massiva de sanitaris,

imprescindibles… Vitals… Necessaris,

que fatalment… a tants malalts afectaria.


Segueix la tremebunda pesta… Activa…

Està contagiant als sanitaris!

Eficients… Compromesos… Solidaris

en llarga pugna, d’angúnia funesta.


Mentrestant, la ciència investiga

tractant d’encontrar una vacuna

capaç de salvar al món de la runa

que la paorosa Covid… Fustiga.


Prosseguim fent memòria… Recordant…

“La reserva” de la caixa de pensions,

la deixaren buida… “per collons”!

Els diners a la banca regalant!!


Firmaren en Toledo un pacte,

polítics… Partits… I sindicats,

en blindar les pensions… Interessats!!

La netegen ràpidament… “IPSE-FACTE”.


Del present relat alguna expressió

potser indueix a confondre,

no es tracta de més zitzània afegir,

es pretén enfortir… La institució.

Nostra força de pressió

està en les urnes… “En el vot”!!

No votem com un robot!

Usem nostre criteri d’opinió

fent valdre les millores

que amb orgull actualment valorem:

Sanitat pública… Ensenyament, pensions

amb risc —amenaçant— privatitzadores.

És necessari que s’impose la dretura,

la pandèmia, fe de ser la reflexió,

urgís un canvi de direcció:

fent esment de l’incert de l’aventura.


Que haguès pensat en la pesta,

sens la pública sanitat?

Haguera atés el privat?

(Seriós dubtes manifesta).


És senzilla la resposta

en el públic la gent fia,

la penúria augmentaria

si el poble no té proposta.


(Augurant alguns en la temptació

de mercadejar amb l’estat de benestar!

És primordial envigorir-lo… Reforçar!!

Tothom contra la privatització!!


Ningú desitja ser malalt…

A tots, pot afectar la malaltia…

En algun moment… Qualsevol dia,

fins ens arribe el moment fatal.


El contingut d’aquest poema

sols és un toc d’atenció

contra la nociva, malèvola intenció

causant de dol… Sofrença i pena.


Pensem en el negre panorama

aguaitant inquiets nostre horitzó…

Manifestem la inequívoca raó

al carrer, en les urnes, amb proclama

de paperetes cadascuna plena

expressant nostra lliure voluntat:En pensions… Ensenyament… Sanitat,

millorant el que la societat esmena.


Atorgant un futur de confiança

a les vinents generacions

evitant les àrdues situacions…

Amb llibertat… Justícia… I tolerància.


Recelem de la diabòlica presència

dels “mecenes”, oferint capital “endiablat”

tramant l’absorció de la sanitat,

sens tindre una ferma resistència 

que active i dinamitze la societat:

l’actual i la futura,

sent essencial la cordura,

l’actitud… el judici i serietat.


Potser llarga la batega!

Si neguen el negociat,

no pegar un pas enrere!

Enfront del capital que doblega

l’estat de benestar!

Propiciant el malestar,

sens que ningú modere,

ni explique… no considere

l’atreviment de legislar.


Les classes desfavorides

estan cansats d’esperar,

i s’infecten les ferides

que no pretenen curar,

puix no es posen les mides

per poder cicatritzar.


La pandèmia acabarà,

serà un punt negre en la història

que quedarà en la memòria

Col·lectiva dels humans.

Un abans… I un després

marcarà una nova era,

continuarem a l’espera

de justícia… Per a res?


Hem d’aprendre la lliçó

tractarem de millorar…

Insistirem a pressionar!!

Nostra força… La raó!


La banca internacional

a “l’espera” camuflada, 

accelerant l’enrunada

del bé… Més fonamental!!

Fortunes dels poderosos

continuaran encebant,

i els governs ignorant

als dèbils… cars… onerosos!


Breguem, doncs, per les conquestes…

De l’estat de benestar…

Per elles hem de lluitar!

Obrint totes les finestres!

Cadascú des d'on estem,

si no fem res, continuem callant!

La Covid continua matant!

El perill continua present!!


(Reflexions fetes durant la pandèmia)

COMENTARIS

Per a comentar cal iniciar sessió

Comments
Couldn’t Load Comments
It looks like there was a technical problem. Try reconnecting or refreshing the page.
bottom of page