top of page
AGRICULTURA

Per a ofrenar noves glòries… A Brusel·les!

Joaquim Meneu

1 de desembre de 2023, a les 8:00:00

La societat actual ha substituït principis i dogmes d'altres èpoques per les consignes i modes d'ara. Una d'elles és l'acceptació resignada que tot allò que ve d'Europa s'ha de donar per bo i no es pot alterar de cap manera, si no es vol ser etiquetat d'insolidari i antiquat.


Els que estem en relació, directament o indirecta, amb l'agricultura ens hem de rebelar contra eixos esquemes, si no volem acabar veient els nostres camps abandonats i la nostra economia i medi ambient afectats sensiblement.


I com faig normalment m'agradaria fer un repàs històric de la qüestió agrària comunitària. Un dels objectius que es proposà el mercat comú europeu posat en marxa el 1958 va ser garantir una vida digna als productors agrícoles en fixar el principi de preferència comunitària de fruites i hortalisses i altres mesures com la retirada d'excedents quan els mercats estigueren saturats.


La cosa va estar funcionant bé al principi, però a poc a poc entre els interessos de les empreses d'abast mundial i les queixes d'alguns països, sobretot el Regne Unit, la política agrària començà a anar en perjuí dels mateixos agricultors.


La política europea comuna, ja des d'abans de la creació de la CEE (Comunitat Econòmica Europea) ha fluctuat molt. El que sí que es pot afirmar és que hi ha un abisme entre els precursors-iniciadors del moviment europeu (Jean Monnet, Alcide De Gasperi, Konrad Adenauer i Robert Schuman) i els actuals dirigents. Els primers sí que tenien uns objectius comuns, clars i actuaven coordinadament en benefici de tot el món, això sí amb programes arriscats que trencaven molts esquemes, en la cúpula d'ara no és que cada u va al seu aire sinó que un mateix dirigent hui diu una cosa i a l´endemà ha de desdir-se'n i el que és pitjor: no estan beneficiant els sectors més vulnerables de la societat.


La ciutadania està cada dia més convençuda que els grups de pressió i la burocràcia dominen cada dia més la Unió Europea. I saben imposar els seus objectius de manera molt subtil. Per exemple amb els fitosanitaris que es prohibeixen. Clar que totes les activitats humanes contaminen: els avions, Internet, tot consum en general... però ha de ser la gent del camp el qui la pague? Se li veten productes de tractament permesos en països tercers que exporten a Europa. D'acord que les pràctiques agrícoles han d'avançar en protecció ecològica, però és curiós que els grans beneficiaris de les normatives siguen els grups importadors.


Ni des d’Europa ni des de Madrid es tenen en compte els interessos valencians. Sorprén també, o ja no tant, la poca espenta dels polítics d’ací. No acaben d’entendre que si la Ford, la ceràmica o la Marie Claire ja no poden donar tants llocs de treball, el sector agrícola pot absorbir mà d’obra expulsada, sempre naturalment que siga mínimament viable i prestigiat.


COMENTARIS

Per a comentar cal iniciar sessió

Comments
No s'han pogut carregar els comentaris
Sembla que hi ha hagut un problema tècnic. Prova de tornar a connectar o actualitzar la pàgina.
bottom of page