Encara que habitualment era i és el capellà l'encarregat de batejar els nounats, en alguns casos excepcionals –normalment quan el part es complicava i es corria perill de mort per al xiquet- el ritual cristià preveu que alguna altra persona puga batejar l'infant acabat de nàixer.
En la "curiositat" d'este article relatarem uns quants casos en què són les comares o alguna altra persona els qui decideixen batejar el nounat. Retrocedirem dos-cents anys -fins als anys 1824 i 1825- i trobarem uns quants casos.
Francisca Nebot -comare- bateja una xiqueta a qui no li posa nom. En l'acta de bateig se'ns diu que era un "caso de necesidad verdadera e instruïda al efecto", és a dir, que ja li havien ensenyat com fer el ritual del bateig. Dos mesos després la mateixa comare-partera bateja una altra xiqueta, anomenada Mari Rosa Mollar Franch.
L'any següent -1825- tenim constància de més casos. Concretament, són Brigida Nebot -comare- i Francisca Sebastià (de 60 anys, però no se'ns diu que era la comare) les que bategen dos xiquets.
Les comares abundaven en aquell temps. En coneixem dos més, Rosa Palasí i Antonia García, que "instruïda al efecto, bautizó subconditione y en caso de necesidad". Així és com apareix en les partides de batejos escrites pel mossén, en este cas don Mariano de Ocón, que nou anys després seria assassinat com vam escriure en l'últim article.
I a més de les comares-parteres també els metges o cirurgians solien batejar els nounats. Dos casos trobem en este any de 1825. Ildefonso Puchal "medico de la misma bautizó en caso de verdadera necesidad a Roque Nebot Franch". I en un altre cas, Bautista Gozalbo "maestro cirujano", s'encarregà del sagrament del bateig.
La condició que se'ns diu per a batejar era que la persona haguera estat instruïda per a fer-ho i que fora un cas de molta necessitat. En un cas se'ns diu que es tractava d'una persona "cabal e inteligente", com és el cas de Francisca Sebastià de 60 anys.
No anaven molt errats les comares i els metges en batejar els nounats. Hem analitzat deu casos dels anys 1824-1825 i en cinc d'ells (el 50%) els acabats de nàixer van morir el mateix dia o pocs dies després del seu naixement.
Esta mortalitat tan gran en els infants era molt normal en esta època i es va allargar fins i tot al primer terç del segle XX. No oblidem que els xiquets tenien un lloc reservat en el cementeri fins als anys 1930-40, com encara podem comprovar.
COMENTARIS
Per a comentar cal iniciar sessió