De manera indefectible podem observar el culte que Betxí des de temps immemorials ha donat a la música. Són els seus carrers engalanats de sons de trompetes i tubes; de clarinets i oboés les que en dies destacats s'omplin de músics i veïns que acudeixen a escoltar els agradables sons musicals. Perquè a Betxí sempre s'ha fet de notar l'afició que el poble clama per aquest art i Traver, sentint-se part d'aquest poble, no va ser una excepció.
Hui, principis del segle 21, contemplem al carrer Camí Reial número 6, una casa amb les persianes baixades, de rostre apagat, amb un retaule honorífic –descolorit- a la verge dels desemparats, que en la seua etapa daurada va ser el bressol i residència del jove compositor José Traver.
En 1881 va nàixer José Traver Personat, “Pepito Traver” per als seus contemporanis, en el si d'una família una miqueta adinerada. El seu pare va exercir d'advocat a Burgos i Sueca, casat amb una mestressa de casa; el seu oncle era sacerdot a Terol. “Als 5 anys Pepito Traver sabia llegir música i tocava bé el piano”, destacava Manuel Franch en Sucedió en Betxí.
Un intel·lectual
Traver va ser un intel·lectual en majúscules. Es va llicenciar en filosofia i lletres, prenent nocions de Nicolás Salmerón Alonso – un dels presidents de la primera república - . En una de les seues classes, el betxinenc li va guanyar el debat al senyor Salmerón, aquest li va qualificar amb un notable, la resta de catedràtics es van oposar a aquesta nota obligant a Salmerón a no poder concedir qualificacions superiors a les de Traver, tal volta el senyor "expresident" es creia superior a un igual... Mai ho sabrem.
“Va ser un polemista, (…) no s'acovardia”, ens compta Manuel Peirats Blasco. “Era desnerit, tenia poca salut però un esperit de profunditat i d'abast. La veu no se li feia callar”. Malgrat la seua poca edat, va escriure el fullet “Les aigües de Betxí” reclamant a Onda un ús controlat perquè la població de Betxí poguera continuar proveint-se de l'aigua que li pertanyia. Això va ser un al·licient per a aconseguir l'aigua, el juí va ser defensat per Joaquín Dualde guanyant el poble de Betxí contra Onda.
Va compondre diverses obres, en la seua major part d'àmbit religiós, un exemple clar és un cant a la mare de déu, Mareta Meua, a quatre veus. Va ser 1902, quan alguns adinerats del poble es van reunir i li van demanar a Traver que agrupara els músics del poble per a formar una banda, els assajos es realitzarien “a la casa de Pascual Meneu quan les obres estigueren acabades”. José Traver, va emmalaltir i passava la major part del seu temps a Terol, per la qual cosa va haver de nomenar un subdirector, aquest va ser Bautista Doñate Franch que designe al seu fill de paperer, Juan José Doñate. En 1909 mor José Traver i li acompanya Bautista Doñate, per la qual cosa la banda es queda desemparada. Els músics es van emportar els instruments a les seues cases per si alguna vegada ressorgira la formació Talia. Tot això ens ho explica Juan Vicente Blasco que fins fa relativament poc ha tingut a la seua casa l'arxiu de la banda.
Transcendència
Traver era, en un vocabulari col·loquial, un "mujeriego", dones del poble van morir després de beure del seu got, ja que va contraure tuberculosi – causa de la seua mort primerenca - . En les nits de ronda eren diverses les cobles que l'intel·lectual versava per a solaçar a les dones que als balcons s'allotjaven per a escoltar la “carrascosa” veu de Traver. Fins i tot hui dia conservem algunes d'elles que han perdurat en el temps. “La tia Asunción la Campanillera és la que em Taral·larejava algunes cançonetes”, Manuel Peirats.
En els anys de república se li va dedicar la plaça de la Puríssima al seu nom –es pot apreciar en un mapa del poble de Betxí de l'any 1956- cosa que va portar discussions.
Un fet anecdòtic va ser que “el fill del comandant” es va proclamar dient. “Si Pepito Traver visquera això no ho consentiria”. Una nit de tempestat va caure l'efígie escultòrica de José Traver deixant al descobert la de la Puríssima, des d'aqueix moment es va tornar a dir la plaça com se'l coneixia tradicionalment.
També se li va dedicar la font de la bassa del poble, que hui dia es conserva fins i tot, sense funcionament, i sembla que qualsevol dia se li cauran els taulells. Que estiga en peu és un miracle!
Durant el govern de la transició, es va exhumar a José Traver de Terol a Betxí. Manuel Peirats destaca l'ajuda de Don Roberto Gorriz, que va conéixer a un dels frares del convent dels Pauls de Terol que va atendre a Traver en la seua mort.
En els nostres dies poques vegades parlem de Traver juntament amb Joaquin Dualde (ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant la Segona República Espanyola), Don Manuel Ferrandis (historiador i arxiver.), Pascual Meneu (Càtedra d'hebreu a Salamanca), Alfonso Franch (Professor de dret en la Universitat de València)…. Cal recordar que aquests personatges van ser els que van fer que Betxí hui siga Betxí, per aixó és el nostre deure recordar-los com es mereixen.
COMENTARIS
Per a comentar cal iniciar sessió