Un dels documents més interessants de l’arxiu parroquial són les visites pastorals. En tenim de documentades des del segle XVI i consistien en la inspecció que feia el bisbat (en el nostre cas el de Saragossa primer i després el de Terol) a les diferents parròquies de la diòcesi, entre elles Betxí. Normalment, s’enviava a la població un vicari general que s’encarregava de constatar diferents aspectes de la parròquia visitada i d’això en deixen constància per escrit en els llibres parroquials. Normalment, el visitador és un rector d’un poble de la diòcesi proper a Betxí (Mosquerola més d’una vegada) o també algun canonge de la catedral de Terol.
Podem conéixer, per exemple, si estava decent el cementeri parroquial, quines obres calia fer en l’església, quin estat tenien els ornaments i vestits del capellà, si els llibres utilitzats en la litúrgia estaven en bon ús, si s’havien cobrat els deutes dels feligresos, si s’havien complit els acords de la darrera visita pastoral, etc.
Gràcies a posar per escrit les visites pastorals sabem molts detalls de la vida de l’època, especialment els relacionats amb l’església, la casa abadia, els cementeris, els rectors i beneficiats, les relacions amb els jurats, etc.
Les visites conservades comencen a anotar-se a partir de 1576 i són ben interessants les d’esta època perquè coexistien a Betxí els cristians vells amb els nous (moriscos), la qual cosa queda reflectida en les visites pastorals. Els amics Miquel Badenes i Ferran Nebot van estudiar la visita de 1598, quan el rector de Mosquerola —Martín del Almunia— visità Betxí per manament del bisbe de Terol. La cosa més curiosa és quan pregunten als moriscos qüestions bàsiques de la doctrina cristiana i el resultat és més que decebedor: molt pocs coneixen el més bàsic, i això demostra que la conversió al cristianisme va ser més teòrica que pràctica i la majoria dels moriscos continuaria practicant d’amagat la seua religió musulmana.
Ara m’agradaria afegir unes notes sobre la visita que el 1593 va fer Hieronymo Decho respecte als moriscos de Betxí. En la visita pastoral fa referència en diferents moments als nous cristians (moriscos) i controlar la seua conversió i saber si són o no bons cristians.
En el primer cas mana al rector del poble —Joan Álvaro— que convoque tant els cristians vells com nous per preguntar-los sobre el coneixement de la doctrina cristiana. No apareix el resultat d’esta convocatòria, però podem concloure que els moriscos en sabrien ben poc, de la doctrina, ja que en la visita de 1598 els coneixements van resultats ser ben escassos.
En un segon cas se’ns diu: “ordenamos que los vitualladores de la carne en esta villa no tengan cortador christiano nuevo sinó viejo so pena de tres ducados cada vez que lo contrario hizieren”. És a dir, es prohibeix que el carnisser siga morisc per temor que a l’hora de matar els animals ho faça seguint els rituals musulmans.
També en el text el visitador té molt present —per evitar els costums musulmans— que l’enterrament dels moriscos siga amb la presència del capellà des de la casa del difunt i fins al cementeri.
Un altre manament d’esta visita pastoral comenta que: “cap persona ni christiana nueva ni vieja pueda entrar en el cementerio de christianos nuevos ... ni meter animales so pena de dos ducados”. Queda ben clar que fins i tot a l’hora de la mort es distingia en els cementeris entre els cristians vells i els nous.
I per acabar comentarem que als moriscos els calia pagar un suplement a l’hora de la mort, ja que com que el cementeri dels cristians nous estava lluny, al capellà se l’havia de compensar.
Totes estes informacions i moltes més les podem extraure de les visites pastorals, amb la qual cosa podem conéixer detalls dels costums, de les relacions socials i de l’estat de l’església, dels seus retaules, altars, etc. Fins i tot sabem que el visitador de 1593 —Hieronymo Decho— va cobrar setanta-cinc sous pel seu treball.
COMENTARIS
Per a comentar cal iniciar sessió