top of page
POESIA

Les mines

Santiago Mollar Franch

1 de febrer de 2024, a les 8:00:00

Camí de les vinyes roges

arran mateix barranquet,

ens trobem amb l'espartera,

a les mines arribem.


Traces d'un esforç que amera

restes d'un passat recent,

en cada cova ens espera

la història de tanta gent!


En precària subsistència

des de l'antic... en el temps,

treballosa l'existència...

Sofrit poble betxinenc.


Tenacitat i constància,

llarg i dolós patiment,

comprovant la resistència

de la massiva paret,

copejant amb insistència

amb el pesat "martinet"

fent a la pedra ferida

fins a arrencar el metall,

en la veta perseguida

separant-lo del seu tall

Aconseguint siderita...,

el cinabri vermellós,

la siderúrgia expedita

amb un procés treballós.


Un dia inesperat

l'encarregat de l'empresa

anuncia imminent tancat,

als picadors per sorpresa

deixant-los sense feina

quedant la gent aturada

deixant reposar l'eina,

i la mina…, abandonada.


Cap avís… Cap advertència

aplega a l'ajuntament!,

en assumpte de la importància

per al poble betxinenc.


Els túnels…, les galeries

es quedaven solitàries,

els relats i narratives

pels nostres majors contades.


Un pou vertical recorda

als veïns de més edat,

el perill, sens cap borda

donant-li utilitat,

fent-lo servir de depòsit

dels animals de llaurar:

gossos…, ovelles (bestiari)

llançats al fons del fossar.


Des de l'abrupta cinglada

els corbs i altres carronyers,

acudien en bandada

adonant-se del botí

tractant de ser els primers

a disfrutar del festí,

fins a acabar estant farts

retornant el seu camí

en el cingle del Solaig

on l'espera la pollada,

famolenca i excitada,

amb el coll força estirat.


Les contrarietats no paren,

deflagra la guerra civil

i les coves protegeixen,

resguardant-los del perill,

a nombroses famílies

de l'aviació fugint.


En el poble mentrestant…,

es foraden refugis

baix de terra, escarbant.

En quant l'alarma escoltaven,

s'amagaven esglaiats

fins que els motors de la "pava"

ja s'havien allunyat,

tornant a vore la llum

amb nerviosisme extremat,

deixant l'asfixiant fum

amenaçant d'ofegar.


La "Còndor" bombardejava

objectius seleccionats,

de les bombes l'eficàcia

valorant els “resultats”,

una criminal audàcia

en cada blanc estudiat,

provocant víctimes civils

en la Plana i Maestrat.


Mentrestant moltes famílies

decidien evacuar …,

camejant cap a València

deixant enrere l'infern!,

carregats amb els menuts

i atuells més precisats.

De vegades ja perduts,

totalment desorientats,

espardenyes…, foradades,

amb els peus ben castigats,

les esperances minvades

amb un destí… Tan incert.


Burjassot, Benimaclet, Albal…

Pobles entorn de la capital

(davant els mils d'evacuats)

procedents majories de la Plana.

Els valencians demostraren solidaritat,

abrigant en cada casa

a tots el que van aplegant.


El temps que varen estar

compartint cullera i taula,

el tracte van sincerar

amb el gest i la paraula.


La xicalla fent “colleta”

per placetes i carrers,

els jocs, de xic i xiqueta

que pagaran els darrers.


Acabada ja la guerra

(de la que es varen lliurar…)

entre llàgrimes i besos,

es disposaven a tornar,

els sentiments fraternals

feien bategar els cors,

havien nascut arrels!,

i entre pobles germanor,

mitigant els crus dolors

d'aquella guerra infernal.


Per fi, apleguen a casa

(semblava ser un femer)

aquarterant-se la tropa

el temps que fou menester.

Una dura vida aguarda

a tots els supervivents,

de la guerra cruel, amarga

on finaren betxinencs.


Corria veloç el temps,

ferides cicatritzant,

les generacions passant…

Els records dels betxinencs…,

els anys van difuminant.


De sobte! Un monòlit

apareix a Montserrat,

una pedra de granit…,

a un pilot honorant.

Homenatge de persones

als alemanys admirant

com si els que bombardejaven

foren fogasses de pa.


A una població carent

d'allò més elemental,

puix qualsevol aliment

resultava ser vital.


Aplicant la llei de memòria històrica:

les autoritats vigents

ordenaren retirar

l'importú monument,

amb grafia proclamant

alabant d'aquella acció,

monòlit d'humiliació

ignominiós, infamant!,

d'aprovi i de confusió

que seguirem condemnant…

COMENTARIS

Per a comentar cal iniciar sessió

Comments
ไม่สามารถโหลดความคิดเห็น
ดูเหมือนจะมีปัญหาทางเทคนิคบางอย่าง ลองเชื่อมต่ออีกครั้งหรือรีเฟรชหน้าเพจ
bottom of page