top of page
POESIA

La suor

Santiago Mollar Franch

1 d’octubre de 2023, a les 7:00:00

En la mar troba l’aigua

el paradís desitjat,

la suor… l’horitzó i el paisatge

arbre immens, vigorós i salat

atribut de noblesa i llinatge.


Naix en edat remota,

pels "poros" brota humida,

alleugerant la set gota a gota

donant dignitat, sentit a la vida.

És el fill engendrat del treball!,

company amorós de llàgrimes!,

del sol… benvolgut… estimat,

és un fruit… quallat a les rames,

sorgint al camp… en les eres,

al vent, de ponent… al món,

deixant a generacions venidores…

els grans tendrals, nutritius,

salut, remei… dels mals

en civilitzacions primeres.


Quan els llauradors de matinada

agafen l’aixada, deixant el repòs…

vestint llarga brusa i gorra calada,

peça de gala, de la suor silenciós,

llancen al vent xiulits d’esperança

saludant al nou dia, fruint de claror,

donant un missatge de confiança

prenyat d’alegria… d’il·lusió, i amor.


La suor ennoblix al feiner,

eixes mans calloses, endurides,

salades, arrupides les pupil·les

dispersant per l’aire les olors

generós regal de les axil·les.


El cos de la terra, reviu i madura

al ritme de vida d’angúnia i suor,

manà d’existència, llum que perdura

d’amarga beguda, fruit del suat pel cos.

Qui no ha suat mai… seca la pell…

no sap res d’aquest desmai

ni l’abús ni cap tropell.

Vegetaran sens honor,

vivint tediosos… avorrits

tremolant per la fredor.

Absents… allunyats els sentits,

acabant totalment atrofiats,

en l’estretor d’una tomba

eternament descansats,

esperant vida millor

en altra terra més fonda,

on sempiterna bellesa

naix, de l’esforç i suor,

motivat per la calor

de la misèria i pobresa,

viurem del treball lluitant…,

per una vida millor,

respectant a la natura,

protegint sempre la verdor,

de la nostra agricultura

seguirem sent protectors.


Cultivar és nostra vida

valorant nostra suor

la collita aconseguida,

del planeta alimentant

evitant la greu ferida

en la salut dels humans.


Serem transparents cristalls

on abundosos diluvis,

amb clara diafanitat,

reflectant, del cos efluvis,

dels jornalers assalariats,

en l’esforç busca refugi,

benestar… i llibertat.

COMENTARIS

Per a comentar cal iniciar sessió

Comments

Comparteix la teva opinióSigues el primer a escriure un comentari.
bottom of page