Camí de les Carboneres
vora del marge i ribàs
et plantaren i cresqueres
a l'arribar els romans.
Mil·lenària, vellarda, imponent
Gegantina… Corpulenta… Colossal.
Enorme, majestuosa, sorprenent,
d’unes proporcions excepcionals.
Ampla fenedura, pels segles causada,
porta d’accés, misteriosa… Irreal,
ampla concavitat folgada…
Sens cap dubte… D’un monstre -l’amagatall-.
La xicalla somniàvem fantasies
amb la imaginació infantil, desbordada,
inventant-se tremolosa i esglaiada,
fabuloses, insòlites utopies.
Un monstre de rostre deformat,
per cicatrius de ferides provocades
per una fera a la tenebra amagat,
esperant criatures confiades
en la cimalada camuflat,
sotjant les visites esperades.
Testimoni directe d’històries passades
per a innocents… Conte, faula, paor!,
atiant el temor i la inquietud
al ferotge sanguinari, terror!!
Que atrapava sempre al més menut.
L’aliatge de candor i d’innocència,
era l’adequat caldo de cultiu,
apropiat per entreveure la presència
d’un ser enorme… Atroç… Agressiu.
Passa el temps, va canviant l’agricultura,
el taronger demana… Més atenció i cura,
el cultiu de secà… No la tenia,
la falta d’aigua no ho permetia.
Vertiginós canvi, al terme espera
al mudar l’autòctona vegetació.
És màrtir del progrés la mítica olivera
de la innocent mainada…: Por i admiració
COMENTARIS
Per a comentar cal iniciar sessió