Si hem de ser rigorosos hem de reconéixer que una opció o l'altra no sempre és la preferible, manen les circumstàncies. També en un mateix territori no tota la població vol el mateix.
Al llarg de la història hi ha hagut moltes oscil·lacions. El món antic grec i romà era un exemple de lliure comerç. Després vingueren temps de replegament i el comerç no passava dels mercats locals, si voleu perquè no podia ser d'altra manera.
En una època més pròxima hem de citar les teories liberals d'Adam Smith, favorables als intercanvis a gran escala, que també penetraren al sud del Pirineu. Trencant el tradicional proteccionisme espanyol, durant el sexenni liberal (1968-1974) s'aprovaren les tarifes duaneres més favorables a la lliure circulació de mercaderies.
El que s'ha dit mereix un comentari: mentre a la innovadora exportació de les nostres taronges li interessava el comerç europeu, els industrials bascs i catalans el que volien era el mercat interior, incapaços com eren per a competir amb la indústria europea. Per això van pressionar els governs per tal que aprovaren unes tarifes altes per als productes estrangers. Similar al que passaria després ara fa cinquanta o seixanta anys, època daurada dels viatges a Andorra a proveir-se d'articles més barats o difícils de trobar. Amb el risc dels controls duaners, una font d'ingressos molt interessant per als governs.
A l'època actual venim d'uns anys que s'ha exaltat, inclús idolatrat el globalisme. Per sort ara tant en l'opinió pública com per als experts la cosa s'ha equilibrat. Els vents bufen en favor del proteccionisme per una sèrie de fets recents: la pandèmia que ens deixava sense mascaretes i respiradors, la protecció del planeta enfront de la contaminació dels transports i la destrucció d'ecosistemes per les plantacions agroindustrials. També la constatació que els beneficiats són les dictadures i les grans companyies i els perdedors el món rural d'ací i el comerç a escala europea. El globalisme també és incapaç de fixar les poblacions al seu territori, si no que provoca misèria i el pas a Europa de migrants.
Si el que acabe de dir en línies generals em fa com a llaurador i ecologista ser proteccionista, la solució no és fàcil perquè la política europea està dominada pels grups de pressió (lobbies) que maniobren per aconseguir el màxim benefici particular. Al final resulta que els valencians estem en el podi dels màxims perdedors de l'actual sistema, en la pràctica igual que fa seixanta anys: dificultats per a col·locar les nostres collites a Europa i encariment dels productes industrials de consum. Hem de desemmascarar els aprofitosos del sistema, però això només es pot fer a base d'una bona organització del sector, del nivell local a l'europeu. I mirar bé quines són les opcions més vàlides en eleccions com les europees, que ja toquen a la porta.
COMENTARIS
Per a comentar cal iniciar sessió