Si et preguntaren què és la cosa típica de la primavera, el més possible és que contestares que les flors. I és clar, a la primavera normalment és quan més plou i les condicions teòricament són les més afavoridores per a florir i donar fruit. També és cert que la varietat de flors i colors i estampes que trobem és molt bonica i encisadora. Però malgrat això, jo preferisc les flors de tardor i us explique el perquè: si heu sortit a caminar o córrer pel nostre entorn aquest mes d'octubre (o si sortiu ara a novembre), no heu notat un aroma dolç, molt agradable, pels camins d'ombria? Segurament és l'arítjol. I és curiós, perquè t'apropes a les flors i pareix que no fan olor, però en realitat són com un ambientador que va repartint a colps el seu aroma. A mi personalment m'encanta parar-me en mig del camí a respirar i disfrutar-ho. Realment, la seua floració pot començar a l'estiu, però al nostre clima mediterrani, pel règim de pluges, les flors d'estiu-tardor surten més bé a octubre o després de les primeres pluges fortes de final d'estiu, com també és el cas del bruc (Erica multiflora) o de la garrofera (Ceratonia siliqua).
Però en aquesta ocasió, aprofitaré per a donar-vos a conéixer també, algunes curiositats més sobre l'arítjol, en castellà “sarsaparrella”. Segur que ara us sona més, perquè a moltes pel·lícules que hem vist de l'oest bevien molt sovint sarsaparrella. I el més fàcil és pensar, si us heu fixat en la foto, que la beguda s'obtinga dels fruits en forma de ram que recorden al raïm. Doncs no, el seu ús en forma beguda s'extrau de les arrels. En temps passats, l'arítjol s'ha utilitzat com tractament per a la sífilis, com a antídot per a certs verins, com antiinflamatori o diürètic entre altres. També són peculiars les seues fulles en forma de cor, més o menys definides, s'aprecia sobretot, quan cauen les fulles seques i van fent-se marrons.
Bé, espere que us pique el cuquet i si aneu al camp aquests dies, us atureu a respirar i notar les fragàncies que la natura ens regala.
Gaudiu de la natura, respireu i ens veiem a la muntanya.
COMENTARIS
Per a comentar cal iniciar sessió