És cert que en l’actualitat està abolit l’esclavatge, però no sempre ha estat així i fins i tot a Betxí tenim mostres que va existir-hi esta pràctica inhumana. En el cas a què es referirem ara devia ser més una dona encarregada de les tasques domèstiques (criada) que allò que entenem com a esclavatge en les plantacions americanes.
La prova d’això que estem dient la tenim que dilluns a 24 de setembre de 1576 el rector de Betxí, Juan Álvaro, enterra “una esclava negra”, propietat del senyor mossèn Sorinella. L’acta de defunció dels cristians vells (els cristians nous “moriscos” s’anotaven a part) detalla més coses: va morir a mitjanit, ho va fer súbitament i, per tant, no se li van poder administrar els sagraments (gran problema de consciència per a aquella època). Però també per l’acta sabem -perquè ho afirmen els seus senyors- que cinc dies abans havia confessat i combregat en la parròquia de Sant Martí de la ciutat de València, cosa “que ella solia azer entrel anyo muchas vezes”, raó per la qual creiem que els seus amos tindrien casa a València. A més a més el capellà afegix que “siendo ella tanbuena cristiana nuestro señor le a tomado en muy buen estado”, és a dir, la seua ànima està en vies de salvació. En l’acta se’ns detalla que dimarts a les 8 del matí va ser sepultada al “fossar” -antic nom donat als cementeris- de l’església, amb missa de cos present. A més, el senyor Sorinella (el seu amo) va encomanar “quatro missas” per la seua ànima.
Estaria bé saber més coses tant de l’esclava negra (de la qual no se’ns diu ni el nom –clara mostra d’indiferència respecte a la dita esclava-) com del senyor Sorinella. Si arribem a saber-ne més, ho publicarem.
COMENTARIS
Per a comentar cal iniciar sessió