El passat 27 de gener la formació política República Valenciana va retre homenatge a Vicent Tomàs i Martí al cementeri d'Artana quan es compleix un segle de la seua mort.
Molt vinculat a Betxí, on té un carrer dedicat, l'apòstol del valencianisme cultural i polític encara hui marca el camí a seguir pels patriotes valencians. Com a novetat per a l'època ja reivindicava la nostra agricultura, les infraestructures i el finançament just i naturalment les institucions pròpies.
Davant la tomba es va col·locar un ram de vegetació de les seues i les nostres muntanyes i es van pronunciar unes paraules, de les quals vos n'oferim una part:
Bon dia a tots, amigues i amics!
Hui és d'aquells dies en què tenim motius per a la tristesa i també per a l'alegria. Però per damunt de tot ens ha d'unir una paraula: esperança. Esperança per a arribar a l'ideal al qual tots els pobles han d'aspirar i el poble valencià no pot ser una excepció. Consciència de ser poble, orgull de ser-ho i voluntat de continuar encaminats a la realització plena com a col·lectivitat ben definida que som. I amos i senyors de les institucions i de l'ordenament jurídic del qual vulguem dotar-nos valencianes i valencians.
Eixe era el missatge que traslladava a la nostra societat Vicent Tomàs. Podem lamentar-nos perquè no el va poder transmetre durant més anys morint tan jove com ho va fer ara fa un segle, l'1 de febrer de 1924. Però la llavor estava sembrada: l'activitat política i cultural dels anys posteriors va consolidar el renaixement de la llengua escrita i un valencianisme polític que anava instal·lant-se en molts sectors de la societat. Per això podem també estar contents.
Visca l'Estat Valencià! Visca el Poble Valencià!
COMENTARIS
Per a comentar cal iniciar sessió