Espurna de foc, font de tota harmonia,
artesà dels homes, els astres, les coses.
El rei Sol fa possible el Pa, vida i Poesia,
comunitat d'espiques, amb olor de roses.
Quina boca mereix mossegar-lo?
La llengua, en rebre el Pa, amb carícia i mesura,
amorosa, nerviosa, el bava i el menja,
adelitada i amb goig, innocent i pura.
El pa és sacrifici, ofrena que calla!
La corbella el sega, el trilla l'era,
els punys imprimeixen violenta batalla
i el forn el fa màrtir damunt la foguera.
Per què tantes boques no poden menjar-lo?
El Pa alleugera patiments i dolors,
és el fill del blat, i l'home en plantar-lo,
el rega amb les llàgrimes i abundós suor.
El Pa és daurat com una patena,
és ramell de blat i adorat copó,
és fitor del sol, que tot ompli i plena,
alleujant les penes, vianda del món.
Quan pobres i rics allargant les mans
tremolosos li demanen calda i energia,
el Pa generós, i el Sol llampurnant
regala amb seus raigs, salut i alegria.
Però el que desitge del Pa la fragància,
ha d'esforçar-se, en meréixer-lo,
no és prou que els homes mengen la substància,
hem de fer-nos dignes, també de voler-lo.
El Pa no es tira, es besa, és forment d'or,
ésser fet d'espigues! Assolellat bancal,
Llum del gran braser, caliu i calor!
Fortitud de vida. Aliment UNIVERSAL.
Quan el Pa subjectes, emocionat, amb les mans,
semblant un mirall com lluna precisa,
pensa que és el rostre de tots els germans,
posat damunt taula, és joia i premissa.
Ningú el Fa ultratge… és cosa sagrada!
Jo, quan a la boca el porte amb deler,
em sent captivat, davant efígie daurada
és font d'existència, tendresa i voler.
Guanyar-se bé el Pa, de tot allibera;
esforços, afanys, treballs conreats,
son cos és present, calmant la mengera
i els homes haurien menjar-lo agenollats.
Sap més una espiga que tots els grans savis!
És màgia i misteri, és llum resplendent!
Acaricia, rosa vida de blat, nostres llavis…
ajudant-nos a ser nobles… senzills… excel·lents.
COMENTARIS
Per a comentar cal iniciar sessió