Alfonso Giménez Ventura ha guanyat el concurs de cartells de les festes majors de Betxí 2023 amb un cartell que porta com a lema «Les festes ens esperen» i continua mantenint el títol de la persona que més cartells ha creat per a anunciar les festes del nostre poble. No només compta amb una llarga carrera local sinó que també ha conquistat premis en terres llunyanes. Fa relativament poc, va guanyar el concurs de cartells de la fira i les festes de Don Benito en Badajoz, el concurs de cartells de les festes patronals de Falces en Navarra, entre altres.
P- En primer lloc, m’agradaria felicitar-te per la teua obra que representarà les festes del nostre poble, de la qual parlarem després. Però per començar, m’intriga saber quan va començar a interessar-te la pintura i el disseny gràfic?
R - Bé, m’ha interessat sempre, jo des de xicotet ja dibuixava i pintava i això. I després quan vaig estudiar disseny gràfic ja em vaig dedicar professionalment.
P- Aleshores vas estudiar disseny gràfic.
R- Sí
P- I quan vas començar a treballar de dissenyador? Sempre has treballat d’això?
R- Sí que he treballat sempre d’això. Quan vaig acabar d’estudiar en el 95 em van oferir feina i vaig començar a treballar. Uns anys després ja com a autònom. Sempre he treballat fent el mateix.
P- Creus, com a professional del disseny gràfic, que el teu treball pot estar en perill per culpa de l’aparició de noves tecnologies com la intel·ligència artificial?
R- Home, és el que diu molta gent, però jo pense que és una ferramenta més… Sempre hi haurà disseny, sempre hi haurà gent que faça coses creatives noves. La intel·ligència artificial cal veure-la com una ferramenta més (remarca).
P- Bé, ara parlarem de la cartelleria, dels concursos de cartells. Què busques quan presentes un cartell a un concurs?
R- Normalment el que faig és buscar informació de cada lloc on em presente, perquè hi ha moltes festes que no coneixes del tot. Simplement, el que busques és que siga impactant, que puga agradar al màxim i sobretot que el jurat el tinga ahí (en el cap) i reconega que és un bon cartell. Al final és això, buscar informació, informar-te molt, buscar fotos… Buscar per a saber de què va cada festa.
P- També ha de ser difícil perquè a l'hora de presentar tants cartells, saber les tradicions de cada poble, tindre-les present ha de ser difícil…
R-Una vegada et presentes, ja saps molt bé de què va i la resta d'anys si et tornes a presentar doncs ja saps…
P- T’has fet una idea…
R- Però normalment has de buscar molta informació, has de saber els costums de cada lloc…
P- Quantes hores dediques a la confecció d’un cartell?
R- A veure, hi ha cartells que la idea la tens de seguida i tal volta en 3 o 4 hores o un matí, després fas els esbossos i sols queda plasmar-lo, “i avant”. Però hi ha altres que no, que costen moltíssim de fer i els has de deixar una estona, tornar al dia següent i anar fent. Poden arribar a ser dies per a fer un cartell.
P- Presentar cartells en els concursos, és la teua principal font d’ingressos?
R- Ara mateix ho compagine amb el treball de disseny. No és la principal font d'ingressos perquè hi ha mesos que no guanyes cap i hi ha més que en guanyes 3 o 4.
P- És a dir, és difícil viure d’això.
R- D’això és molt complicat viure.
P- Quin és el concurs més important que has guanyat i el premi més gran que has arribat a obtindre?
R- Els més importants són els de les grans ciutats com els focs artificials de Sant Sebastià, el de la Virgen Balnca de Vitoria... I despés, per ací, del que més ingressos he obtingut és el de la Fira de Bous d’Alacant que eren 3000 euros el premi.
P - Penses que està ben reconeguda la professió de cartellista?
R- A veure, com a professió no, perquè no és una professió. En realitat és disseny gràfic. Tu et presentes perquè és una afició, no és una professió en si.
P- Parlant ara del cartell guanyador… Ja fa uns anys que els cartells que has presentat al concurs del poble ens remeten a un món infantil. Recordem en 2019 el xiquet arrossegant el carretó, en 2022 el xiquet jugant amb fustes que representaven una cosa important de les festes i ara tres xiquets interpretant les festes, com poder adornar-nos, trobem un en una careta de bou, la xiqueta en una dolçaina, l’altre xiquet amb el tabalet. Quina va ser la inspiració per a elaborar aquest cartell i perquè remet a eixa etapa de les persones que és la infantesa?
R- A veure, jo no ho considere una etapa infantil. Simplement, és per no donar-li un aire de serietat als cartells. Se'ls podria donar un aire serio, però en realitat el que es busca és donar un punt diferent. En este cas queda més graciós, el fet de ficar els xiquets que també són part de la festa i en molt pocs llocs els xiquets ixen els cartells. I són una part molt important de la festa.
P- Està clar. En què et centres per a triar els colors i quina tècnica gastes?
R- A veure, les tècniques són sistemes informàtics, no és una tècnica tampoc… Moltes vegades sí que aplique filtres de pinzells o textures. Treballe molt en textures, retallant les textures i donant-los la forma. En realitat els colors no hi ha una manera de triar-los. Cada cartell és una història, cada cartell és un món. A vegades et bases, en este cas el de Betxí he ficat el confeti per terra, les lletres van en conjunt al confeti. Altres casos en què agafes els colors de l'escut de la població, et bases en eixos colors perquè tinguen una relació. Però ja et dic, cada cartell és un món i no hi ha una manera segura de fer-lo.
P- A banda dels colors, qualsevol que s’haja parat a analitzar la teua obra, pot trobar cartells que són molt realistes i altes que són abstractes totalment?
R- No considere que em represente ningun. Ja et dic segons el tipus de festa o on et presentes fas el cartell d’una manera o d’una altra. No és una cosa que jo em plantatge com a un tipus de cartell prioritari per un altre.
P- Entenc. Quan has presentat ja diversos cartells a un mateix concurs, com fas per a innovar-te cada any?
R- Això és complicat perquè cada any canvia el tipus de festa, el tipus de gent que visita eixa festa, però normalment en tots els llocs les festes són més o menys igual. El tema de canviar és perquè s'ha d'innovar un poquet. Perquè si vas sempre amb el mateix, cansa i no agrada.
P- Entenc. M’agradaria ensenyar-te aquest cartell. Segons tinc entés, esta portada va ser dissenyada per tu fa ja 29 anys. Com diries que ha evolucionat la teua obra?
R- Clar. En aquests cartells encara no tenia jo molta dedicació (riu), ara sí que la dedicació és exclusiva. Una de les altres ferramentes ha sigut l’ordinador, aquests cartells es feien tots a mà i ara ja no. Amb l’ordinador és molt més senzill. Els esbossos i tot això és molt més ràpid i les arts finals queden molt millor que aquests cartells de fa tants anys (riu).
P- Segons tinc entés, aquest setembre vas a fer una exposició que estarà oberta durant les festes... Què podrem trobar ahí?
R- Bé aquesta exposició és un tema totalment diferent. Jo també em dedique a dibuixar i és una exposició de dibuixos de gran format hiperrealistes fets amb carbonet i amb llapis. Es podrà veure això… És tot en blanc i negre, com si foren fotografies però fetes amb carbonet.
P- Com a director i artista de l’exposició, què diries que pots trobar d’especial en esta exposició? En què s'hauria de fixar el visitant de l’exposició quan va a veure-la?
R- Sobretot és l'hiperrealisme que tenen les imatges, ja et dic que impacten molt. Esta exposició l'estic portant per diferents punts de la província, ara és el moment de dur-la a Betxí a la sala de la volta del palau. Ja et dic, el que més li impacta a la gent és l'hiperrealisme que hi ha, que pareixen fotografies.
P- Doncs açò és tot. Espere que al lector li haja quedat clara la tasca que tu fas i molta sort en el futur. Moltes gràcies, Alfonso.
R- Gràcies.
Jorge Gumbau Mollar
Cafeteria Sybarit. Betxí, 23 d'agost de 2023.
COMENTARIS
Per a comentar cal iniciar sessió