Quan camine pel nostre entorn tinc el costum de fixar-me en els arbres, especialment els pins que són el que més hi ha, però també en altres com les garroferes, ja que els seus troncs, vius o no, ens mostren formes molt curioses i inclús poden fer-se servir com un marc rústic per a fotos naturals.
Dos pins mediterranis amb marc de garrofera a la zona de la Mina.
Segur que la majoria, si teniu costum de córrer o passejar per la Mina, haureu passat pel costat d'una garrofera torta, molt primeta i que està a vora camí. El tronc es tomba i mostra un forat, doncs, és un bon lloc per a fer una foto natural, de grup o de parella, o del gos. En el meu cas, no publicaré les fotos que he fet en grup, ficant-li temps a la càmera, però sí el meu intent d'enfocar un autoretrat.
Autoretrat aprofitant el forat de garrofera a la zona de la Mina.
Però com us he dit al principi, els meus ulls se'n van als pins. De tant en tant veig peus tombats, com apartant-se d'alguna cosa invisible, altres torçant-se amb formes quasi impossibles, i altres creant impressions peculiars com la que vos vull mostrar:
Tres pins mediterranis que han crescut quasi junts, a la zona de l'antic abocador.
Aquesta composició de tres pins, que es pot veure tant com si caiguera cap a la dreta o al revés, de dreta a esquerra com si mostrara el procés d'un tronc alçant-se i fent-se gran, es troba al pinaret a l'esquerra de l'antic abocador. Per casualitat no us recorda a alguna escultura coneguda? A mi em ve al cap, amb bona imaginació, una que he vist en algunes publicacions, que és una imatge d'una persona en quatre fases alliberant-se d'una paret (Si la voleu buscar es diu “Freedom”, de Zenos Frudakis). A mi em va cridar molt l'atenció. Malauradament, també podreu veure els vestigis de quan el fem no era aparentment cap problema i la natura un abocador infinit a mà.
I com he dit abans, també em criden l'atenció els arbres que veig estranyament torçats, com és el següent cas:
Aquest tronc sembla que un gegant l'haguera agafat i retorçat i el pobre pi, resilient, ha continuat creixent i adaptant-se per sobreviure.
I en este punt, és quan alçaré polseguera. No us heu preguntat per què ocorre açò? O el que he comentat dels arbres que sembla que s'aparten d'alguna cosa? Jo no soc botànica ni científica, ni pretenc fer classes magistrals, tan sols compartir la meua estima per la muntanya i la natura amb les coses que he anat aprenent i que em desperten curiositat. I en aquest punt us parlaré dels camps tel·lúrics, que poden ser a priori, corrents subterranis d'aigua o falles de roca o minerals al sòl. Segur que haureu sentit parlar sobre els sauris, que busquen pous d'aigua amb varetes d'olivera o varetes de coure. També és possible que els qui heu treballat tota la vida al camp o els que sou majors, sabeu o haureu sentit que no s’havia que tombar baix de les figueres a descansar o fer la becadeta. I això és perquè la figuera, de forma natural, creix sobre els corrents d'aigua i això genera un corrent d'energia o tel·lúrica que és dolenta. Segurament aquest pi de la foto, estiga sobre una alteració. I ja sé que molts direu que aquesta explicació no és científica, que l'arbre tindrà una malformació i au. Però jo ho he provat, allò de buscar aigua amb varetes i funciona. També considere, i és la meua opinió, que la ciència va al darrere de les coses que es coneixen de forma tradicional o alternativa, segurament perquè no interessa, però últimament ja es parla de com els arbres es comuniquen entre ells a través de les arrels i les hifes dels fongs. I no, no es comuniquen com nosaltres, sinó amb reaccions químiques (curiosament com el nostre cervell).
Us anime a visitar els pins i a fer-vos una foto amb marc natural. Mentrestant, gaudiu de la natura i ens veiem a la muntanya.
COMENTARIS
Per a comentar cal iniciar sessió