L’assassinat del capellà del poble -mossén Mariano de Ocón- degué causar una forta impressió no només entre els seus parroquians de Betxí sinó també en tota la diòcesi de Terol (d’on depenia aleshores Betxí) i segurament en els pobles veïns. Qualsevol assassinat és un gran trasbals per a la gent i si a més l’assassinat és el rector del poble, el crim degué tindre una gran repercussió. Segurament en la memòria col·lectiva dels betxinencs perduraria durant anys l’assassinat, si bé jo no n’he tingut constància per transmissió oral i me’n vaig assabentar consultant l’arxiu parroquial. Només he trobat de moment dues referències al cas: per una banda la nota que s’ha imprés més amunt i per l’altra la partida de defunció.
La mort va ser violenta, ja que en la nota se’ns diu que va ser maltractat i degollat “en la cocina con la mayor inhumanidad”; entenem que es tractaria de la cuina de la casa abadia, contigua a l’església. Els lladres, després d’haver-li robat el que trobarien, fugirien cames ajudeu-me. Tot això va passar el 27 de maig de 1834.
Per a saber més coses de la mort del capellà hem de recórrer a l’acta de defunció de la parròquia on el nou rector -Francisco Ximénez- escriu el 29 de maig (dos dies després del decés) que don Mariano de Ocón “murió de mano airada y no recibió Sacramento alguno por encontralo cadaver”. Un bon esglai segurament per a qui se’l trobara, probablement l’endemà, ja que l’assassinat es va produir de nit. Se’l va enterrar “en el cementerio de esta villa por orden de la justícia”.
Què més sabem del rector assassinat? A hores d’ara poca cosa. Sabem que era nascut al poble d’Alfambra (a uns 26 quilòmetres de Terol) i que tenia 44 anys d’edat. Era rector de l’església de Betxí des de finals de 1821, ja que el 6 de desembre d’eixe any signa la partida de bateig de Josep Nicolàs Vilar. Hauríem de recórrer a més investigacions tant en la diòcesi de Terol com en els tribunals de justícia per saber més coses del finat així com si es va trobar i castigar els assassins.
També mirant l’arxiu parroquial hem trobat que una cosina germana de mossén Mariano (que s’anomenava Clara Gonzalbo Ocón), va deixar el seu poble d’Alfambra i se’n va vindre a viure a Betxí –probablement a tindre cura del seu cosí capellà-. Ho sabem perquè tres anys després de ser nomenat rector de Betxí, Clara Gonzalbo es va casar amb el betxinenc Josef Franch el juliol de 1824 i tingueren almenys dos fills. Després de la mort del cosí capellà es van quedar a viure al poble, ja que un fill d’ells -Juan José- va ser enterrat a Betxí el 1874.
Els fets que hem contat van passar l’any 1834. Un any abans havia començat la primera guerra carlista que durarà fins a 1840. No sabem si l’assassinat té res a vore amb la guerra (sembla que el robatori és el motiu principal), però segurament el clima d’enfrontaments i inseguretats podria haver ajudat i envalentit els assassins.
Una investigació més a fons ens podria donar més informació i resoldre el que ara és el misteri de l’assassinat del rector. Un tema obert per a qui vulga investigar.
COMENTARIS
Per a comentar cal iniciar sessió