Pot semblar estrany aplicar el llenguatge actual a la situació de fa quatre segles. I és que l'ecologia és una ciència moderna, però com tota ciència naix a partir
d'experiències i constatacions de fets anteriors. No ens ha de fer por, per tant, parlar de les relacions entre medi físic, natural i éssers vius, humans inclosos, en un temps tan llunyà.
Els pactes entre el senyor de la baronia de Betxí i els nous pobladors després de l'expulsió dels moriscos estipulaven al capítol 14 que el dimecres seria el dia de mercat. Tindre un dia a la setmana per a poder triar entre comprar als monopolis de la senyoria o als forasters que plantaren la paradeta era una mesura liberalitzadora que agrairia la població.
S'exceptuava, això sí, el comerç del vi: mentre en quedara al poble no podia entrar el de fora. Una mesura que garantia la viabilitat de les moltes vinyes que era previsible que s'establirien al terme, a més de les que ja hi havia. Proteccionisme, per tant, en la beguda espirituosa.
El capítol 17 limita la criança dels porcs pels habitants de Betxí. És sabut el caràcter depredador d'esta espècie, per tant, s'ordena que estiguen lligats. Una mesura que beneficiava els cultius, la vegetació natural i també el marqués, que no oblidem que s'havia de quedar una quinta part de les collites i els herbatges. Les religions musulmana i jueva anaven més lluny i prohibien el consum de carn de porc, en benefici d'altres ramats i dels cultius en definitiva. En algunes contrades s'optava per lligar una campaneta al coll dels animals, per tal d'avisar de la seua voracitat els possibles perjudicats.
El capítol 21 és interessant perquè permet combatre la pobresa energètica. El senyor, que és propietari de pins, carrasques i arbusts de les terres incultes, permet que se'n faça llenya per a les cases, però de manera sostenible, prohibint-ne la tala i el desarrelament per a no perjudicar la producció futura.
Finalment el capítol 25 prohibeix traure fem del terme. És sabut que els moriscos de Betxí tenien terres al terme de Vila-real i que voldrien portar allà el fem de les cases. El senyor s'assegurava la fertilitat de les terres de les quals traïa benefici impedint que els nous pobladors cristians s'endugueren el fem a termes veïns. Betxí quedava beneficiat per a les futures generacions.
No és que en la primera part de l'Edat Moderna no es feren greus atemptats ecològics, com per exemple la desforestació de zones de l'Aragó per a la fusta dels vaixells, en gran part per a empreses bèl·liques de dubtosa eficàcia. El nostre poble mantenia en canvi un bon equilibri entre medi natural i humà. Seria interessant estudiar els canvis produïts al llarg dels segles XVIII i XIX, que en benefici dels cultius ens van privar d'àrees de bosc i màquia mediterrània, més o menys antropitzats.
COMENTARIS
Per a comentar cal iniciar sessió