top of page
NATURA

Ales amb escates

Yolanda Cózar

1 de maig de 2024, a les 7:00:00

Durant la primavera de l'any passat, estava un matí a l'aire lliure baix d'on visc, gaudint del sol i de les flors, més abundants que enguany, i sobtadament vaig veure un animalet volant sobre les flors i per un moment vaig al·lucinar: un colibrí! Com estava voltejant per les magretes ho vaig poder capturar amb el mòbil, que sempre portem damunt. Sorpresa i pensativa vaig fer la recerca a internet i efectivament: a Europa no hi ha colibrís. Llavors què era? Vaig descobrir que era una papallona colibrí o esfinx colibrí. 


Papallona colibrí (Macroglossum stellatarum)

Les papallones són insectes que pertanyen a l'ordre dels lepidòpters, del grec lepis: escata i petron: ala. És a dir, les papallones tenen ales amb escates. Tradicionalment, se subdividien en categories diferents les papallones diürnes i les nocturnes o arnes, però actualment no està clar. Hi ha algunes diferències. Les arnes presenten colors més neutres o menys cridaners, tal volta perquè són nocturnes i durant el dia es camuflen en els troncs o les fulles. Les papallones tenen colors més cridaners per advertir als seus predadors de què són portadores de substàncies químiques de gust desagradable. Les papallones pleguen les ales per descansar i les arnes les aplanen contra els seus cossos. Les arnes fan capolls de seda i les papallones fan crisàlides dures, suaus i sense seda. I és curiós que hi ha moltes més varietats d'arnes que de papallones.  Els lepidòpters alguns es consideren o actuen com plaga i molts més són pol·linitzadors. En la seua boca tenen una llarga trompa que s'embolica en espiral, per tal de libar o xuplar el nèctar de les flors. Les papallones tenen tres fases o forma de vida: els ous es converteixen en larves o cucs que mengen normalment fulles o tiges, després aplega la fase de pupa o nimfa on formen el capoll i ja d'adultes surten del capoll com a papallones.


Zygaena rhadamanthus, sub. esp. isabelae. Coneguda com “Gitanilla de radamanto"


Aquesta foto la vaig fer de camí a les Penyes Aragoneses. Em va cridar l'atenció l'insecte pels colors, sense saber exactament que era una papallona. No es troba a tota la península, és quasi exclusiva d'alguns punts entorn de la vall més nord del riu Ebre, però queda clar que la podem veure pel nostre entorn.


Papilio machaon


Aquesta papallona tan acolorida és la macaon. És de les més boniques que podem trobar a Europa, encara que poc a les illes atlàntiques més nòrdiques. Les puntes posteriors de les ales se semblen a la cua de les oronetes, encara que aquesta que voltejava per ma casa li mancava una part.


Segons dades del banc de biodiversitat de la Comunitat Valenciana (BDBCV) a la nostra comunitat tenim la sort de poder observar  158 espècies de papallones diürnes, que suposa el 70% de les que es troben a la península Ibèrica. Les zones amb més varietat són l'interior de les províncies de València i Castelló on també es pot veure l'espècie de papallona Apol·lo, que apareix al catàleg d'espècies de fauna amenaçades.


Ja vegeu, amb un poc de passejar contemplant i amb ulls de mirar pel nostre entorn podem veure animalets bonics de veritat. Està clar que no estem a Costa Rica, un dels països amb major biodiversitat, però si ens fixem un poc podem gaudir molt de veure libar a una papallona o descobrir colibrís que sempre duen bona sort. 


Ens veiem a la muntanya.


COMENTARIS

Per a comentar cal iniciar sessió

Comments
No se pudieron cargar los comentarios
Parece que hubo un problema técnico. Intenta volver a conectarte o actualiza la página.
bottom of page