top of page
POESIA

A la muntanyeta de Sant Antoni

Jorge Gumbau Mollar

1 de febrer de 2024, a les 8:00:00


Xicoteta, grandiosa, descomunal, admirable,

representació divina de tot un poble,

essència de tota una comarca,

que flamant s’alça al mig de la plana.


Vents de mestral, llevant, ponent,

fan flamejar la senyera què oneja dolçament.

Quin gust deu tindre el sant patró

que tan admirat monument porte el seu nom.


Com a Sant Antoni és coneguda,

de Betxí fins a Artana,

d'Alqueries a Onda,

i de la Vall a Borriana.


Dèsset de gener, data afalagadora,

més la vespra no es queda mai curta.


L’olor de llenya cremada,

símbol de germanor,

que amb el rotllo i la benedicció

“Visca el Pare Sant Antoni”

a una veu criden tots.


En arribar la gran festa

anem junts en romeria:

de molta gent és dotada,

aquesta tradició tan preuada.


Als peus de la muntanya

no es pot mai oblidar,

pegar tres “culadetes”

abans de pujar.


Diu la tradició…

Que has de fer la campana sonar

per no quedar-te fadrí

i omplir-te de satisfacció


“Enceneu el foc, torreu la carn,

sentiu la sensació que sentien nostres avantpassats” 


Al pla de la muntanya…

Les postisses ja estan repicant

el barril pres en flama

i les balladores fent el ball.


Germanes i germans, gaudiu del foc

que ni pluja ni vent pot en un poble tan fort.


Sant Antoni del Porquet

dona’ns vostra protecció

per a passar bé la festa

com a bons betxinencs que som!


Peguem un crit al cel,

exclamem, imbatibles, amb el cor:

“Som un poble imparable

que mai apagarà el foc!”


Jorge Gumbau Mollar

Maig de 2022




COMENTARIS

Per a comentar cal iniciar sessió

Comments

Comparteix la teva opinióSigues el primer a escriure un comentari.
bottom of page