top of page
NATURA

Xop i Plop

Yolanda Cózar

1 de juliol de 2024, a les 7:00:00

En veritat, la vida em sorprén, i crec que a tots i totes els que sentim curiositat i volem aprendre coses noves. I mireu que curiós, sovint camine o vaig d'excursió amb una amiga que és de Romania, i ella a vegades em pregunta com li diem ací a esta planta o aquell arbre. Doncs bé, un dia vam veure una planta al riu i ella em va dir que al seu país l'anomenaven “leandru” i vaig exclamar “ostres, és que el seu nom científic és Nerium oleander”! Es tractava de la planta o arbust que nosaltres anomenem baladre i està clar que en romanés el nom és més paregut a l'original. És evident, ambdues llengües provenen del llatí, i si indaguem segur que hi ha moltes més paraules paregudes, com després us diré.


 Espècie: Baladre (Nerium oleander L.)


Nosaltres normalment anomenem les plantes amb el nom comú, però l'espècie es nomena amb el nom científic en llatí. La primera paraula és un substantiu que especifica el gènere al qual pertany (en aquest cas seria gènere Nerium) i la segona paraula seria com el cognom que individualitza l'espècie. També, correctament, cal ficar una lletra majúscula que especifica a la persona que va catalogar oficialment l'espècie, en aquest cas, la L de Linneo. Ell, el suec Carl Linneo, al segle XVIII, va crear la classificació dels éssers vius. Així, els arbres, plantes, herbes… pertanyen al regne de les plantes. El gènere és la categoria superior a l'espècie, que agrupa a les que són paregudes en caràcters. I cada gènere, pertany a una família, que agruparia un cert nombre d'espècies emparentades evolutivament.


Però com no soc botànica ni voldria clavar més la pota, millor vos explique cosetes del baladre. Si us heu fixat, el riu està ple de baladres, que fan flor en estiu, però enguany no estan molt llustrosos. Un poc més bonics estan els del barranc si camineu per la senda. És un arbust que creix a rambles, barrancs, rius i escorrenties d'aigua. Malgrat ser una espècie també ornamental, és un arbust molt tòxic, pot causar la mort d'un animal si menja les seues fulles o flors, evidentment també als humans. Encara que això seria si s'ingerira una gran quantitat, perquè, a un nivell més fluix, té propietats medicinals, com la de tonificar el cor o diürètiques. Externament, és parasiticida, per exemple contra la sarna. Siga com siga, millor no apropar-se molt.


I anem per més semblances de les llengües: xop i plop. A part del fet evident -op, passejant en la meua amiga vora riu (no el nostre), li parlava dels xops, que fan eixa ombra tant d'agrair vora l'aigua, amb el soroll de les seues fulles que el vent fa crepitar. I li explicava  que el seu nom en llatí és Populus alba. I jas!, m'amolla que en romanés és “plop”. Des de llavors, quan veig un xop, al meu cap em ve la paraula “plop”. Serà qüestió d'anar esbrinant més semblances i no tornar-me boja.


Xop (Populus alba L.) 


Aquest “plop” es troba al camí de Nules. Hi ha diverses espècies comunes. Aquest és un xop blanc, però també són comuns els xops negres, que tenen les fulles de color verd més uniformes, o el “canadensis” que utilitzen en plantacions ornamentals o per fer pasta de paper. És un arbre que creix en bosc de ribera o en sòls frescos i amb humitat, és de fulla caduca i trau les flors a final d'hivern. Pertany a la mateixa família que els salzes. Com a curiositat, les seues branques i fulles es poden fer servir per a tenyir de groc.


Segur que si cerquem, trobem més curiositats de les llengües i les plantes.


Ens veiem a les muntanyes.

COMENTARIOS

Para comentar es necesario iniciar sesión

Comments
Couldn’t Load Comments
It looks like there was a technical problem. Try reconnecting or refreshing the page.
bottom of page