A les festes, un personatge clau; al poble, decisiu. Porta treballant a l’ajuntament des de l’any 85 i alguns el descriuen com “la vareta màgica que porta l’ajuntament”. Ell és Ximo Gumbau. Va començar a treballar a l’ajuntament quan tenia només 18 anys, des de llavors va mamprendre una vida de dedicació total al seu poble.
De xicotet volia ser bandoler. “El meu ídol era “Curro Jiménez y los hombres de Harrelson”. Li haguera agradat ser un Geo, però va decidir entrar en l’ajuntament en díhuit anys per començar a aportar diners a casa, encara que els seus pares volien pagar-li una carrera. Començà en ordenança, ascendí a auxiliar d’administratiu i des d'aleshores es dedicà a ser auxiliar de nòmines. A poc a poc els alcaldes anaven donant-li més feines de responsabilitat com ser personal de confiança dels polítics o encarregar-se de les festes.
“Jo pensava que com tots deien que la fama que tenim els funcionaris és que vivim molt bé, aleshores vaig pensar, si jo ara entre de funcionari doncs el que diuen tots, a viure bé”. Prompte es va adonar que la seua feina no seria així. El seu treball és una dedicació quasi exclusiva, cinc anys després d’haver entrat a treballar, l’ajuntament ja li va marcar el dia en què es casaria. Abans de ficar-se a treballar sa mare li va dir una frase que l’acompanyat en tots els seus anys de dedicació. “Fill, tens la sort d’entrar a treballar en l’ajuntament, l’únic que et demana la mare és que atengues bé a la gent del poble i que et bolques en el que necessita la gent del poble”. Recordem que quan Ximo va entrar a treballar, la majoria de la població era quasi analfabeta i els tràmits podien suposar a aquesta gent una gran dificultat. “Si parlem de què fa 36 o 37 anys que estic a l’ajuntament, abans les persones venien a l’ajuntament amb molta por, esglaiades pels tràmits” destaca Ximo.
Ximo ha treballat amb tots els alcaldes democràtics i destaca que sempre ha sigut incondicional cap a ell i que sempre els ha ajudat en el que ha pogut. “Et puc dir que tots els alcaldes que jo he tingut, que són tots, han treballat per bé del poble”. Encara que ha pogut tindre els seus enfrontaments o discrepàncies ressalta que podria anar-se’n a dinar en tots sense cap problema.
Entre els seus pitjors moments de la seua vida professional destaca la mort de son pare. “Però el que va ser molt fortíssim per a mi, i la gent no ho va notar, és que mon pare va faltar el dia abans de la presentació o del dia que escomençaren les festes.” Ell estava treballant i quan va acabar va anar a l’hospital a veure al seu pare, mentre parlava amb ell, va faltar. L'endemà va haver de continuar treballant i no sols això, va haver d’acabar tota la setmana de festes amb el pesar que això suposava. “Per tant, Jorge, què és el que hem d’aprendre de la vida? Mentre estiguem bé, hem de respectar-nos, perquè en qualsevol moment la vida et pega una castanyada i t’alça a l’aire”.
Entre els seus millors moments destaca un homenatge que li van fer mentre estava de regidor Jaime Salas el dia de la carn de bou i el dia que li van fer Betxinenc de l’any.
Per a Ximo u dels dies més durs de festes és el dia de les paelles encara que segons ell diu és u dels que la gent considera el més important. El dia més bonic de les festes per a ell és l'ofrena de flors. “Jo no parlaria de disfrutar les festes, jo parlaria del fet que aprofite les festes per a estar amb persones que normalment no estàs, perquè saps que eixim tots al carrer, ens solem veure més per ahí, però disfrutar, disfrutar…”. Quan acaben les festes Ximo dona gràcies de què tot haja acabat bé, sense cap contratemps, aquesta és la seua satisfacció.
Ja s’acosten les festes del Crist i Ximo dona un missatge clar: “En tanta diversitat d'actes que n'hi ha, la gent el que ha de fer és respectar el que li agrade, disfrutar del que li agrade i el que no li agrade, perdona, respectar el que no li agrade i gaudir i disfrutar del que t'agrade, n'hi ha per a tot i per a tots…”
Entre les seues aficions destaca la caça, quan era jove jugava a Handbol, però a causa d'un accident ja no va poder tornar a jugar. També ens diu que és un fan incansable del Real Madrid. “Això sí que pot ser un defecte, ho reconec, però soc del Real Madrid.”
Ximo es defineix com “persona dedicada als altres” i si nasquera en una altra vida ens deixa clar que seguiria treballant a l’ajuntament, al servei de tots com li va dir sa mare i mai deixaria el seu poble del qual diu el següent: “El poble de Betxí és un poble que pense que és acollidor, jo pense que és respectuós i pense que és solidari i es bolca en les necessitats de les persones. Acollidor, respectuós, solidari… Però crec que encara tenim la sort de viure en un poble de vora 6.000 habitants, com més o menys ens coneixem tots o tenim relacions en quasi totes les famílies o amics o en els nostres propis, jo pense que el poble de Betxí és capaç de bolcar-se en les necessitats de les persones.”
COMENTARIOS
Para comentar es necesario iniciar sesión