Ara fa uns 7-8 anys que estava cursant el cicle superior de Gestió Forestal i del Medi Natural i ens tocava aprendre els noms científics de les espècies forestals del nostre entorn i també algunes altres, incloses en el mòdul de botànica. Llavors això va despertar més la meua curiositat i em fixava en els arbres del meu entorn, repetint mentalment els noms científics (una espècie de toc, ha, ha, ha) i investigant els que no coneixia. Per això em vaig fixar en un arbre curiós a l'entrada de la biblioteca, que de normal no cridava l'atenció, però em va fascinar quan de sobte van esclatar les seues flors grogues-taronja que decoraven tot l'arbre: era un roure australià.
Grevillea robusta.
Segons la traducció del seu nom original en anglés es diria roure sedós, però també és conegut com a pi d'or o arbre de foc, clarament per les seues flors. És un arbre original d'Austràlia, batejat amb el seu nom científic per ser descobert o catalogat pel polític i antiquari Charles Francis Greville, implicat en la creació de la Societat Horticultural de Londres, al segle XVIII. Originàriament, la seua fusta era utilitzada per fer mobles i instruments musicals. També s'utilitzava en exteriors per ser molt resistent a descompondre's. Aquest ús ha fet que actualment estiga protegida al seu entorn natural.
Però ací és, el roure australià, una espècie utilitzada en jardineria, cada volta més comú perquè s'adapta al nostre clima i té un creixement ràpid, també és prou resistent a la sequera. Inclús s'ha fet servir per a reforestacions a algunes illes de Canàries. Encara que cal aclarir, que malgrat el nom de roure, no té res a veure en les espècies de quercus o roures de la nostra península.
I per què us parle d'aquest arbre que no és autòcton? Perquè sobtadament farà unes tres setmanes, tornant al poble en cotxe per l'entrada nord, em van sorprendre els colors de l'arbreda del polígon, tal semblaria que era tardor, però no, era tota una fila d'aquests roures en flor, creant una vista ben bonica, exòtica, diferent. Us imagineu com pot ser tot un bosc amb aquests colors?
Carril bici, al polígon Canyaret.
Són arbres perennes que creixen entre els 18-35 metres. Les flors apareixen entre abril i juny, com he dit abans, de color groguenc-taronja i creixen en ram. Cal tindre en compte que pot provocar dermatitis per contacte.
Tal volta, estaria bé aprofitar aquesta zona enjardinada per a crear un espai paisatgístic i educatiu. Mentrestant, jo us aniré contant.
Aprofiteu les vistes en passejar per la via de servei, encara que jo preferisc que ens vegem a la muntanya.
COMENTARIOS
Para comentar es necesario iniciar sesión