El segrest de la núvia era una de les solucions que tenien els enamorats quan la relació no era ben vista per una de les famílies. Solia passar quan o bé les famílies estaven renyides o bé la diferència econòmica feia que una de les parts no volguera que el seu fill o filla es casara amb l’altre-a. L’expressió “no és un bon partit”, ben segur que us sona i encara es diu actualment. Això ho hem vist moltes vegades en la literatura, en el cinema i unes poques voltes en la realitat.
Ara contarem un cas del nostre arxiu parroquial. La “curiositat“ de hui és el casament entre Joseph Meneu i Josepha Puchalt, que tingué lloc el 24 de novembre de 1794. L’acta matrimonial ens diu clarament que Josepha va ser segrestada per un meu avantpassat, Joseph Meneu “donzella sequestrada a instancia de aquél”, llegim en l’acta. També en l’acta se’ns diu que ja no vivien els pares de Joseph (Antoni i Marianna), raó per la qual hem de suposar que serien Joseph Puchalt i-o Francesca Robira -els progenitors de Josepha- els qui devien oposar-se en un primer moment al casament. I probablement l’oposició vindria donada perquè els Puchalt Robira tindrien una situació econòmica millor que els Meneu Martínez. En aquesta època s’havien de casar “haviendo precedido los respectives consentimientos paternos”, que en el nostre cas degueren fer els pares de Josepha, ja que els de Joseph Meneu eren ja morts. Tot això després de publicar les tres canòniques amonestacions durant tres dies de festa de precepte, com ben detalladament escriu el rector Juan Francisco Angosto, que signa l’acta matrimonial.
Una vegada casats sembla que dugueren una vida normal. I de fet van tindre una llarga descendència, si bé el primer fill (Joseph Andrés), va morir en el part el 30 de novembre de 1795. Dos anys després naix Joseph Matheo, que només viuria dos anys. El 1800 naix un altre fill, a qui tornen a posar el nom de Joseph. La llista de fills continua amb Antonio, que mor albat el 1803, amb Josepha Maria Melchora, amb Antonio Bernardino, amb Joachim i amb Vicente, l’últim dels germans, nascut el 1817. Com podem observar, una bona colla de fills i filles (8), bastant habitual en aquella època, com també ho era que alguns dels fills moriren en el part o de ben xicotets.
COMENTARIOS
Para comentar es necesario iniciar sesión