En aquest any el Club Senderisme de Betxí ha continuat amb les excursions habituals. Algunes són un clàssic que es programen quasi cada any com és el cas del Castell de Castro partint d’Alfondeguilla, la mina del cavall i el puntal d’Artana o la caseta de Joan i Pere. Altres són noves com ara, la ruta Figueroles - Penya Roja a l’Alcalatén i el Barranc del Diable a Orpesa. Totes són pròximes a la nostra població i a migdia ja estem a casa.
En totes les excursions sempre hi ha anècdotes o curiositats per a recordar, però destacaria el que va ocórrer a la ruta del Barranc del Diable.
Ens endinsarem pel barranc i posteriorment per un camí que conduïa al cim més alt de l’itinerari amb la idea d'albirar el mar i les poblacions costaneres d’Orpesa, Alcossebre i fins i tot Peníscola. La sorpresa va ser que la boira tapava tota la costa. En lloc de veure el mar semblava que estàvem surant en un mar de núvols, un paisatge més propi del Teide que de la serra d’Orpesa.
A més de les eixides esmentades, n’hem afegit una altra extraordinària: la Foradada, a la serra del Montsià al sud de la província de Tarragona. En aquesta ocasió ens traslladem a terres catalanes amb autobús i després de la caminada ens quedem a dinar a Les cases d’Alcanar.
A les 6 del matí es posa en marxa l’autobús amb 33 participants, com sempre màxima puntualitat . Mig adormits arribem a la Ràpita on ens espera un membre del grup de Senderisme de la zona que amablement ens farà de guia fins a arribar a la Foradada.
Iniciem la ruta cap amunt amb una pluja fina i agradable que ens acompanyarà fins a les 11. L’ascens és suau per un paisatge típicament mediterrani; travessem un bosc d’alzines, en el que no podia faltar una alzina gegantina i com sempre ens aturem per a envoltar-la amb els nostres braços i immortalitzar eixe moment amb fotos.
Seguim fins a arribar a la nostra destinació: la Foradada. Una roca amb una gran obertura des d’on es pot contemplar el delta de l’Ebre. Té unes vistes increïbles: a ningú ens va deixar indiferent.
Era el lloc ideal per esmorzar i gaudir del paisatge. Des d’allí vam veure la forma serpentejant del riu Ebre, les canalitzacions, les terres cultivades, les muscleres, la Banya formada pels sediments del riu així com les poblacions del voltant.
La Foradada és un lloc molt emblemàtic per a la població de la zona. El guia ens va contar que van fer un concert en aquest paratge i van haver de pujar els instruments per la muntanya. Tot un atreviment per a gaudir d’uns moments màgics.
Fa anys, ens deia una senderista de Betxí, que tots coneixem per Anna la d’Amposta, que la gent anava a berenar la mona de Pasqua a aquest lloc. En Betxí anàvem al pantà i a la mina i en Amposta, la Ràpita, la Cava... a la Foradada. Però com dic, d’això ja fa molts anys.
Després d’esmorzar estem preparats per al descens. Els més valents crestegen la muntanya, i la resta fem un trajecte més fàcil. Després ens trobem en un punt per a seguir el camí junts.
Cal destacar l’odissea viscuda pels més intrèpids del grup. Al principi tot bé: vistes espectaculars mar per un costat, muntanya per l’altre, però la peripècia començava. El descens va ser a culades, no hi va haver manera de trobar una senda transitable. No van faltar els arraps, i esgarrons de roba, però acompanyats en tot moment de bon humor i de moltes rialles.
Finalment, ens afanyem en el descens per una senda de pedra solta per a arribar com més aviat millor al dinar que ens espera. Amb açò acabà l’aventura a la Foradada.
Per concloure, afegim que continuarem amb les excursions quinzenals i la final d’acomiadament de la temporada. També tenim previst col·laborar amb l’associació BAC per condicionar i pintar la caseta que hi ha a la falda del Solaig i amb Novessendes en l’excursió per la senda fluvial del riu Sec del pròxim 11 de maig.
COMENTARIOS
Para comentar es necesario iniciar sesión