top of page
ACTUALITAT

Quina història hi ha darrere del refugi del Solaig?

Parlem amb els desenvolupadors de la iniciativa

Redacció

1 de juliol de 2024, a les 7:00:00

Foto de família on figuren els participants del projecte


El passat mes es va inaugurar a la falda del Solaig el refugi. Aquesta caseta que en un moment passava desapercebuda entre els caminants, després de la remodelació s’ha convertit en un parador per a la gent que puja al Solaig. La veritat és un bon lloc per a fer-se una foto i també per a contextualitzar en quin lloc estem: en la nostra muntanya, el Solaig.


Des de Som Betxí hem tingut l’oportunitat de poder dialogar amb els voluntaris que han dut a terme aquest projecte: Susana Calpe, Saio, Juanen de la Rosa, Joel Franch i Santiago Mollar. De tal manera podrem conéixer un poc més a fons en quines condicions estava la caseta i com ha estat el procés de reforma. 


Primerament, per posar en situació als lectors i lectores, com resumiríeu el projecte de manera encara que siga general?


Susana Calpe: Hola, des del Bac va sortir la idea de fer un mural en la caseta refugi del Solaig, com a símbol  dels muntanyencs i muntanyenques que pugem  i baixem cada dia a la nostra muntanya més emblemàtica, vam demanar col·laboració al grup de Senderisme de Betxí i es van comprometre sense dubtar-ho (han estat de gran ajuda).


Al mateix  temps ho hem netejat amb l'ajuda de Juanen de la Rosa, que ha fet una tasca molt important i necessària perquè tot quede en les millors condicions. Joel que forma part de l'organització del Bac ens ha fet les lletres de Betxí que queden a un dels laterals del refugi. I Santiago Mollar ens ha cedit un fragment de la seua poesia que fa referència al Solaig


El disseny del mural ha sortit de les converses entre els diferents grups,  tots i totes hem aportat idees perquè fora més equànime.


A l’esquerra, Joel Franch al costat de les lletres de Betxí que ell mateix ha pintat. A la dreta, Santiago Mollar amb un fragment de la seua poesia “Al llaurador betxinenc”.


I com va vindre la idea de restaurar la casa, així com d’afegir les pintures?


Susana Calpe: Bé, com la gent del Bac sempre anem buscant  murs per pintar un dia baixant del Solaig vaig tindre una inspiració, “perquè no pintem esta caseta?” Ho vaig proposar al grup i els va semblar una bona proposta, a partir d'ací vam començar a desenvolupar la idea.


Pel que fa al disseny… Com va estar el procés per a decidir quin dibuix quedaria plasmat en el refugi?


Susana Calpe: Ens vam reunir els diferents grups i, entre tots vam decidir el tema (Senderisme). Després vam anar nomenant diferents elements que podrien incloure el mural, com els personatges que representen els senderistes, les aus, les flors, incloure la paraula “Solaig” que va ser idea del grup de senderisme. Una vegada vam tindre tots els elements, el disseny estava clar. Vam fer un esbós i com a tots/es  ens va agradar, el vam projectar i dibuixar al mur, després entre tots/es ho vam pintar. Sempre tot en equip.


Ens agradaria saber quina és la importància d’estos llocs. Per què és important mantindre’ls en condicions?


Saio Ferrandis: Quan eixes a caminar, siga per muntanya o siga per, pla sempre ho fas millor i d'una altra manera si trobes llocs bonics i no bruts. Ara la pujada al Solaig és molt més agradable, ja que el primer que et trobes és un lloc net i a més molt bonic… perquè ha quedat preciós.


Susana Calpe: I tindre un lloc segur net i en condicions per poder refugiar-te en cas de pluja o vent també fa anar a caminar amb més tranquil·litat.

Joel Franch: No he d’afegir molt més, però m’agradaria donar les gràcies per haver comptat amb mi, he estat molt a gust pintant en tots, i em sembla una molt bona idea restaurar estos llocs perquè pense que s’han de tindre en compte.


Teniu previst fer una altra intervenció, ja no sols al Solaig sinó també a altres entorns rurals del nostre poble?


Susana Calpe: Sí, tenim pensat de moment pintar la caseta d'Amorós (sempre que tinguem permís dels propietaris), que també està en la muntanya. Menys les casetes de pedra que no està permés pintar-les, volem anar deixant empremta en el terme.


En quines condicions us vau trobar la casa-refugi abans de pintar-la?


Saio Ferrandis: No sols la caseta, els voltants estaven molt abandonats i plens de brasers, Susana et dirà més, jo no vaig poder anar a netejar, però de quan feia la baixada del Solaig ho veia.


Susana Calpe: Si, ací és on ens va intervindre Juanen, perquè ell és el que entén de com netejar la muntanya sense perjudicar el medi ambient. Va deixar el reguer net perquè l'aigua portara el seu curs i així deixar el refugi més net. 


Juanen de la Rosa: Estava en condicions abandonades, ple de brasers, ple de malesa. Els pins tapaven el sostre i les parets. Les parets de pedra no es veien i tot estava ple de pinotxa. Hi havia un reguer on es desviaven les aigües de la senda que tenim al Solaig, perquè al final tot fa cap a eixe camí. S’havia emportat ja tot el camí perquè el reguer natural que hi ha estava ple d’escombrera, pedres, terra, pinotxa, branques… de tot. El que he fet és anar quatre diumenges a traure molts carretons de terra del refugi i de dins del reguer per poder desviar l’aigua i que tot porte el seu curs.


Als voltants vaig fer un poc de desforestació, vaig llevar les argilagues, els brasers… vaig llevar 15 o 20 carretons de pinotxa perquè els murs i les parets del refugi quedaren netes. 

Al final s’ha quedat una vista impressionant, sobretot quan puges. Et meravella veure la paret i la neteja. Es veu en la paret de pedra la marca del sender homologat i crec que ha estat un èxit. 


A l’esquerra, fotografia del refugi abans dels treballs fets. A la dreta, resultat final.


Heu rebut ja la retroacció dels muntanyencs i muntanyenques? Que diu la gent del poble? 


Susana Calpe: En tota la gent que m'he trobat a tota li ha agradat, en les xarxes socials també hem tingut molt bona acceptació. Juanen et pot dir també, perquè ell ens va dir, que fins gent de fora del poble que ve a caminar li envien missatges d'agraïment i que els agrada molt la iniciativa.


Juanen de la Rosa: Ha agradat moltíssim —moltíssim, moltíssim…—. Jo tinc molta gent que prepare per a carreres, ja sabeu que estic com a guia de muntanya, solament tinc WhatsApp —cap altra xarxa social— i per ací la primera setmana la gent… que ve de fora, que prepare per a vertical, me’l va fundar. Estaven tots meravellats! S’ha quedat molt bonic, amb molt de color, amb molta vida i jo crec que ha estat un èxit més del que tenim, perquè, al cap i a la fi, és dels betxinencs. 

COMENTARIOS

Para comentar es necesario iniciar sesión

Comments
Couldn’t Load Comments
It looks like there was a technical problem. Try reconnecting or refreshing the page.
bottom of page