
Imperceptible… Atroç… Implacable…
Mortífera… Malvada… Contagiosa,
Maligna… Sibil·lina… Sigil·losa…
Ignota… Inesperada… Inescrutable.
Pandèmia despietada… inexplicable?
Causa el pànic entre humans
agredint preferentment als ancians…
Amb funesta crueltat… inexorable.
Calamitat desastrosa… Lamentable!
Ens retorna al passat ja oblidat,
impropi d’un món tecnificat…
Amb estructura social deplorable.
Amb abjecta-economia miserable
com a nord… La usura… La ganància
abusant de l'assalariat amb incidència
del sofrit jornaler… Mofa… I ultratge.
Amb la prole… Sens ingressos ni habitatge,
ni més opció que penúria i pobretat
sens cap dret a esperar la caritat
l’almoina i l’abric en un estatge.
Entretant els hospitals desbordats
per la massiva infectació de la malura,
els serveis públics per ells procura
abnegats professionals de la sanitat!!
Demostrant vocació… Humanitat,
Coratge… Fortitud… Valor!
Planten cara a la situació d’horror…
Sens equips, ni utillatge apropiat.
Subalterns, oficines, zeladors,
personal de neteja… Voluntariat,
generosa… Laudable solidaritat!
En emergència d’esglai esverador.
En primera línia, capdavanters!
Desarmats… Acarant risc evident,
el contagi imparable de la gent…
Acaba infectant els sanitaris primers.
Les multinacionals i alguns líders mundials
mostren escàs interés en la malaltia,
seu “maldecap” és l’economia,
“L’IBEX”… “Borsa”… Emblemes capitals!
Cecs pel poder que brolla dels diners
no els preocupa morts ni contagiats,
sols amb la ganància obsessionats!!
I el domini dels mercats financers.
Grans i menuts confinats a cada llar
en llarg i fatigós confinament,
l’absència de llibertat de moviment…
Estimula les neurones a pensar.
És l’hora, doncs, de preguntar-se
que ens espera ahí… En defora?
Eixirem al carrer sens demora?
O serà necessari perllongar-se?
És tremend el que està succeint!
L’intent de la sanitat privatitzar!
Buscant en l’emergència trobar
la martingala, la trampa, i l’ardit!
Està bé aplaudir cada vesprada,
La gratitud… Laudable… L’agraïment
a la tasca increïble… Noble… Ingent!
D’aquesta professió… Sacrificada,
injustament desatesa… I oblidada,
avaluant renúncia… Sacrifici,
buscant la millora… En benefici…
De l’infectat… Amb la salut recuperada.
Valorem nostre reconeixement
reivindicant com nostres els seus drets,
envigorint la sanitat en els indrets
evitant l’abandó… I rapinyament…
Aplicant profundament el pensament
qüestionant… On va esta societat?
A subsistir en món globalitzat
on prima l’explotació i marginament?
És està l’entitat social que volem?
Quin futur espera a la joventut?
Deixarem que la privatitzen dòcilment?
Si esta actitud passiva… No canviem
continuaran ordint els poderosos
repartint misèria… Piadosos…!!
Originant-se pobresa i sofriment.
La salut no es negocia… Ni especula…
No serem dòcils si continua l’intent
per la sanitat pública… Lluitem!!
El públic… Sempre avança… Mai recula!!
Estarem atents, diligents…
A qualsevol intriga especulativa
que atempte… Contra la salut i vida,
no hem de ser… Passius… Ni indiferents.
Reclamem nostres drets vindicatius!
Alertem del risc de privatització!
La sanitat pública, en greu situació!!!
Actuem decidits… Resolutius!!
Si ens relaxen… L’haurem de lamentar,
serenys, en actuar, ja està sent hora,
les llàgrimes de la gent… Que plora
són el nítid senyal… Per a lluitar!
Si la sanitat cau en les urpes del “mercat”
amb sinistra maniobra descarada
en pèrfida transacció fos consumada…
Feriria greument la nostra societat.
L’acabalat, la fortuna augmentaria,
la pobretalla… Patir i mendicar,
multinacionals… Beneficis i blanquejar,
la banca… l’interés elevaria.
El calamitós canvi suposaria…
L'exclusió massiva de sanitaris,
imprescindibles… Vitals… Necessaris,
que fatalment… a tants malalts afectaria.
Segueix la tremebunda pesta… Activa…
Està contagiant als sanitaris!
Eficients… Compromesos… Solidaris
en llarga pugna, d’angúnia funesta.
Mentrestant, la ciència investiga
tractant d’encontrar una vacuna
capaç de salvar al món de la runa
que la paorosa Covid… Fustiga.
Prosseguim fent memòria… Recordant…
“La reserva” de la caixa de pensions,
la deixaren buida… “per collons”!
Els diners a la banca regalant!!
Firmaren en Toledo un pacte,
polítics… Partits… I sindicats,
en blindar les pensions… Interessats!!
La netegen ràpidament… “IPSE-FACTE”.
Del present relat alguna expressió
potser indueix a confondre,
no es tracta de més zitzània afegir,
es pretén enfortir… La institució.
Nostra força de pressió
està en les urnes… “En el vot”!!
No votem com un robot!
Usem nostre criteri d’opinió
fent valdre les millores
que amb orgull actualment valorem:
Sanitat pública… Ensenyament, pensions
amb risc —amenaçant— privatitzadores.
És necessari que s’impose la dretura,
la pandèmia, fe de ser la reflexió,
urgís un canvi de direcció:
fent esment de l’incert de l’aventura.
Que haguès pensat en la pesta,
sens la pública sanitat?
Haguera atés el privat?
(Seriós dubtes manifesta).
És senzilla la resposta
en el públic la gent fia,
la penúria augmentaria
si el poble no té proposta.
(Augurant alguns en la temptació
de mercadejar amb l’estat de benestar!
És primordial envigorir-lo… Reforçar!!
Tothom contra la privatització!!
Ningú desitja ser malalt…
A tots, pot afectar la malaltia…
En algun moment… Qualsevol dia,
fins ens arribe el moment fatal.
El contingut d’aquest poema
sols és un toc d’atenció
contra la nociva, malèvola intenció
causant de dol… Sofrença i pena.
Pensem en el negre panorama
aguaitant inquiets nostre horitzó…
Manifestem la inequívoca raó
al carrer, en les urnes, amb proclama
de paperetes cadascuna plena
expressant nostra lliure voluntat:En pensions… Ensenyament… Sanitat,
millorant el que la societat esmena.
Atorgant un futur de confiança
a les vinents generacions
evitant les àrdues situacions…
Amb llibertat… Justícia… I tolerància.
Recelem de la diabòlica presència
dels “mecenes”, oferint capital “endiablat”
tramant l’absorció de la sanitat,
sens tindre una ferma resistència
que active i dinamitze la societat:
l’actual i la futura,
sent essencial la cordura,
l’actitud… el judici i serietat.
Potser llarga la batega!
Si neguen el negociat,
no pegar un pas enrere!
Enfront del capital que doblega
l’estat de benestar!
Propiciant el malestar,
sens que ningú modere,
ni explique… no considere
l’atreviment de legislar.
Les classes desfavorides
estan cansats d’esperar,
i s’infecten les ferides
que no pretenen curar,
puix no es posen les mides
per poder cicatritzar.
La pandèmia acabarà,
serà un punt negre en la història
que quedarà en la memòria
Col·lectiva dels humans.
Un abans… I un després
marcarà una nova era,
continuarem a l’espera
de justícia… Per a res?
Hem d’aprendre la lliçó
tractarem de millorar…
Insistirem a pressionar!!
Nostra força… La raó!
La banca internacional
a “l’espera” camuflada,
accelerant l’enrunada
del bé… Més fonamental!!
Fortunes dels poderosos
continuaran encebant,
i els governs ignorant
als dèbils… cars… onerosos!
Breguem, doncs, per les conquestes…
De l’estat de benestar…
Per elles hem de lluitar!
Obrint totes les finestres!
Cadascú des d'on estem,
si no fem res, continuem callant!
La Covid continua matant!
El perill continua present!!
(Reflexions fetes durant la pandèmia)
COMENTARIOS
Para comentar es necesario iniciar sesión