Camí de les vinyes roges
arran mateix barranquet,
ens trobem amb l'espartera,
a les mines arribem.
Traces d'un esforç que amera
restes d'un passat recent,
en cada cova ens espera
la història de tanta gent!
En precària subsistència
des de l'antic... en el temps,
treballosa l'existència...
Sofrit poble betxinenc.
Tenacitat i constància,
llarg i dolós patiment,
comprovant la resistència
de la massiva paret,
copejant amb insistència
amb el pesat "martinet"
fent a la pedra ferida
fins a arrencar el metall,
en la veta perseguida
separant-lo del seu tall
Aconseguint siderita...,
el cinabri vermellós,
la siderúrgia expedita
amb un procés treballós.
Un dia inesperat
l'encarregat de l'empresa
anuncia imminent tancat,
als picadors per sorpresa
deixant-los sense feina
quedant la gent aturada
deixant reposar l'eina,
i la mina…, abandonada.
Cap avís… Cap advertència
aplega a l'ajuntament!,
en assumpte de la importància
per al poble betxinenc.
Els túnels…, les galeries
es quedaven solitàries,
els relats i narratives
pels nostres majors contades.
Un pou vertical recorda
als veïns de més edat,
el perill, sens cap borda
donant-li utilitat,
fent-lo servir de depòsit
dels animals de llaurar:
gossos…, ovelles (bestiari)
llançats al fons del fossar.
Des de l'abrupta cinglada
els corbs i altres carronyers,
acudien en bandada
adonant-se del botí
tractant de ser els primers
a disfrutar del festí,
fins a acabar estant farts
retornant el seu camí
en el cingle del Solaig
on l'espera la pollada,
famolenca i excitada,
amb el coll força estirat.
Les contrarietats no paren,
deflagra la guerra civil
i les coves protegeixen,
resguardant-los del perill,
a nombroses famílies
de l'aviació fugint.
En el poble mentrestant…,
es foraden refugis
baix de terra, escarbant.
En quant l'alarma escoltaven,
s'amagaven esglaiats
fins que els motors de la "pava"
ja s'havien allunyat,
tornant a vore la llum
amb nerviosisme extremat,
deixant l'asfixiant fum
amenaçant d'ofegar.
La "Còndor" bombardejava
objectius seleccionats,
de les bombes l'eficàcia
valorant els “resultats”,
una criminal audàcia
en cada blanc estudiat,
provocant víctimes civils
en la Plana i Maestrat.
Mentrestant moltes famílies
decidien evacuar …,
camejant cap a València
deixant enrere l'infern!,
carregats amb els menuts
i atuells més precisats.
De vegades ja perduts,
totalment desorientats,
espardenyes…, foradades,
amb els peus ben castigats,
les esperances minvades
amb un destí… Tan incert.
Burjassot, Benimaclet, Albal…
Pobles entorn de la capital
(davant els mils d'evacuats)
procedents majories de la Plana.
Els valencians demostraren solidaritat,
abrigant en cada casa
a tots el que van aplegant.
El temps que varen estar
compartint cullera i taula,
el tracte van sincerar
amb el gest i la paraula.
La xicalla fent “colleta”
per placetes i carrers,
els jocs, de xic i xiqueta
que pagaran els darrers.
Acabada ja la guerra
(de la que es varen lliurar…)
entre llàgrimes i besos,
es disposaven a tornar,
els sentiments fraternals
feien bategar els cors,
havien nascut arrels!,
i entre pobles germanor,
mitigant els crus dolors
d'aquella guerra infernal.
Per fi, apleguen a casa
(semblava ser un femer)
aquarterant-se la tropa
el temps que fou menester.
Una dura vida aguarda
a tots els supervivents,
de la guerra cruel, amarga
on finaren betxinencs.
Corria veloç el temps,
ferides cicatritzant,
les generacions passant…
Els records dels betxinencs…,
els anys van difuminant.
De sobte! Un monòlit
apareix a Montserrat,
una pedra de granit…,
a un pilot honorant.
Homenatge de persones
als alemanys admirant
com si els que bombardejaven
foren fogasses de pa.
A una població carent
d'allò més elemental,
puix qualsevol aliment
resultava ser vital.
Aplicant la llei de memòria històrica:
les autoritats vigents
ordenaren retirar
l'importú monument,
amb grafia proclamant
alabant d'aquella acció,
monòlit d'humiliació
ignominiós, infamant!,
d'aprovi i de confusió
que seguirem condemnant…
COMENTARIOS
Para comentar es necesario iniciar sesión