Les arrels

Coll de l'arrel en un pi blanc.

Quan caminem pel camp o per la muntanya, si prestem atenció a les vistes, normalment el primer que veiem són els arbres, o millor dit, la part aèria dels arbres. Però hi ha molt més que pot estar o no a la vista i són les arrels. Tant les arrels dels grans arbres com les dels matolls o arbustos, totes tenen la seua funció i en conjunt són una gran sustentació per a terra o el sòl. L'arrel d'un arbre o planta es pot distingir per diverses característiques: per la consistència poden ser llenyosa o herbàcia, per la posició respecte a la tija poden ser normals com les de la foto, o siga, unides a la part baixa, o poden ser adventícies, és a dir, naixen del tronc, les branques o les fulles per tal d'absorbir més aigua, com és el cas de l'hedra. I finalment, les arrels es poden classificar segons la forma: en pivotant si l'arrel principal és més llarga i profunda; o en fascicular o cabellera si són menys profundes i en general més laterals.

Ja he nomenat una funció molt important de les arrels que és la fixació de la planta al sòl, la qual cosa permet també fixar el sòl de manera que quan plou o hi han avingudes d'aigua, es produeix el mínim de desplaçament de terra. Aquest és un gran problema dels incendis, si mor la vegetació, moren les arrels i si plou fort hi ha corriment de terra. L'altra funció fonamental de les arrels és l'absorció d'aigua i substàncies i el seu transport cap a les parts aèries de la planta. També vaig parlar de la simbiosi de les arrels d'alguns arbres, concretament les gimnospermes (pins) amb els fongs, produint micorrizes. Aquesta simbiosi permet l'intercanvi de minerals i inclús s'està parlant i estudiant l'intercanvi “d'informació” entre el sistema radicular del bosc. Les arrels avisarien si algun arbre està patint set, per exemple, i afavoririen l'intercanvi de substàncies que l'hidratarien. Reialment és tot un món per descobrir.

Pi caigut al regall del Solaig en setembre.

Si heu caminat aquesta passada tardor pel regall del Solaig, haureu vist la gran quantitat de pins tombats per causa dels temporals forts amb vent. Han quedat exposades a la vista les arrels. Curiosament, la majoria pareixien del tipus cabellera en lloc de presentar una gran arrel pivotant. Segurament la humitat i aportació de minerals d'aquesta zona, amb bona terra i molta aigua, van afavorir en el seu moment que aquests arbres cresqueren fàcilment i a més pogueren créixer alt buscant la llum, però a la vista ha quedat que els han faltat arrels més profundes i fortes. 

Si em permeteu, voldria aprofitar per a fer un símil amb les persones. És en una família on creix un nen, on es formen les seues arrels, els valors que se'ls transmet, la nutrició o alimentació que se li done, la poca o molta disponibilitat de coses, l'educació… Conformarien les arrels d'aquesta persona. Tal volta si se li posen les coses molt fàcils, sense valorar l'esforç, la capacitat de frustració, sense uns valors personals ferms, quan eixa persona siga adulta i vinga un “temporal” de la vida li costarà tindre com sostindre's (a la vista tota la problemàtica actual amb la salut mental dels joves, assetjament, etc.).

Som part de la natura i al mateix temps, si l'observem podem aprendre coses contínuament i trobar semblances amb els sistemes socials (crec que una bona arrel per als fills pot ser fer uns bons passejos familiars pel bosc).

Gaudiu dels arbres i totes les seues parts i ens veiem a la muntanya.