NOTA: Aquesta secció és perquè tots els partits locals puguen expressar-se. La participació és voluntària i no es restringeix a cap grup polític. Que la revista publique aquests articles no vol dir que compartisca el seu contingut ni el biaix ideològic. La intenció de publicar-los és contribuir al manteniment d’una societat democràtica.
25 N: Lliures i vives
— «Són totes unes putes.»
— «¿Ta mare també?»
—«Eh! En ma mare no et claves que t'arree.»
Naturalment, es tracta d'una hipèrbole, però en un dia com aquest vull posar èmfasi en aquesta situació que per fictícia no deixa de ser plausible. Això és perquè moltes vegades no som conscients d'aquestes actituds masclistes en el nostre entorn, per què estan amagades per la proximitat.
No ocorre el mateix en les dones allunyades del nostre entorn. Ací tenim mil exemples. Abans ocorria amb les artistes. Després amb les famoses. Ara amb les xarxes socials, s'emeten judicis com el de la primera línia sobre gent que no coneixem amb una alegria que esgarrifa.
I això és el que el fa més perillós. Per què quan la llunyania es difumina. Quan la zona d'interés fa perdre una primitiva idealització de l'entorn i ens hem de confrontar a la realitat cruel, la zona d'interés es trasllada. El mateix judici que era graciós quan eren desconegudes s'aplica a la dona propera, i surt el conflicte, la incomprensió i finalment, pot sortir l'agressió.
No em creieu? Entreu en un xat d'homes a qualsevol xarxa social. Pares de família. Marits. Solters. Però no vos enganyeu, no són els homes sols, també moltes dones.
¿I per què som així? Per què aquest masclisme és estructural. Ha format part de la nostra cultura des de temps immemorials. Hem estat criats en aquests valors menyspreables. La religió ha fomentat un paper d'obediència cega de la dona a l'home. La societat occidental ha plantejat, possiblement des de la romanització, una submissió política, social i sexual de la dona cap a l'home.
Però no sempre ha estat així. Igual que la mateixa societat estamental va fer sorgir els ideals de la il·lustració, i van canviar el món, la societat en la qual ens hem criat, amb elements masclistes estructurals, ha de véncer aquest mal que mata, que amenaça i que esclavitza a la meitat de la humanitat.
Si un dels drets universals de la humanitat és la pau, més important encara ha de ser la no-violència contra la meitat del nostre poble, la meitat de nosaltres mateixa.
Som com vosaltres sou, en igualtat, en qualsevol entorn, no sols el del vostre interés.
Ni putes ni santes: lliures i vives volem ser.
Carmina Montolio Cabezuelo - regidora de Serveis Socials, Igualtat i Inclusió del PSPV-PSOE
El ple de betxí aprova el “REGLAMENT DEL SERVICI DE RECOLLIDA DE RESIDUS URBANS, NETEJA VIÀRIA I ADORN PÚBLIC DE BETXÍ”
El passat 25 de setembre es va aprovar en el ple de l'ajuntament el “REGLAMENT DEL SERVICI DE RECOLLIDA DE RESIDUS URBANS, NETEJA VIÀRIA I ADORN PÚBLIC DE BETXÍ”. Este reglament presenta una redacció que clarament està dissenyada perquè la gestió del servici de recollida de residus es realitze per una empresa privada, en UPEU Betxí tenim clar que un reglament del servici de recollida de residus ha de regular este servici siga el que siga el tipus de gestió d'estos.
Este reglament no esmenta el tema tèxtil. Tractar i regular el tema del tèxtil és fonamental en un reglament de recollida de residus. Tenint en compte la importància que adquirirà de cara al 2025, ja que, per llei, haurà de separar-se de la resta de residus i un 50% almenys haurà d'anar a una empresa d'inserció.
A més hi havia un article, que la seua redacció recordava molt al que va aprovar un govern de dretes a Fanzara:
“Art. 45.- De las Pintadas en Lugares Públicos.
3.- Como excepción, podrá solicitarse la oportuna autorización municipal para la realización de pinturas murales en las paredes de los solares, con la previa conformidad de sus propietarios, siempre que su contenido no contravenga los más elementales principios éticos y no sea contrario a las buenas costumbres.”
Tant si este reglament s'ha elaborat fent una còpia i pega d'un reglament anterior o d'un altre municipi i l'equip de govern de Compromís i PSOE no han tirat compte del contingut del reglament que portaven al ple per a la seua aprovació, com si s'ha elaborat a consciència, pensant que els murals en les parets de Betxí han d'estar a costa dels principis ètics i els bons costums de qui governe a Betxí en eixe moment, la qual cosa és clar és que, com a mínim, es tracta d'un error greu. Ja que abans de la seua aprovació, en Unides Podem Esquerra Unida de Betxí jo mateix advertia d'estos errors i sol·licitava la seua correcció abans de la seua aprovació, cosa que no es va fer i va ser aprovat amb el nostre únic vot en contra.
Ara (en el moment de redactar est articule) estem en la fase de presentar al·legacions, cosa que des de UPEU de Betxí és clar que farem i tenim l'esperança, quasi la convicció, que ara si se'ns escolta, no per fer cas a les nostres demandes, sinó més aviat perquè la premsa es va fer ressò de la notícia amb titulars com: “ALERTEN QUE A BETXÍ L’APROVACIÓ D'UN REGLAMENT PERMETRÀ “CENSURAR MURALS”. Esperem en la pròxima publicació poder explicar-vos que l'equip de govern Compromís-PSOE de Betxí han reconegut el seu error i rectificat este reglament.
Unides Podem - Esquerra Unida amb Palestina
El passat 11 de setembre, Unides Podem Esquerra Unida de Betxí, juntament amb la plataforma Castelló amb Palestina, va desplegar a Betxí una bandera gegant Palestina en la Muntanyeta de Sant Antoni. Amb esta acció volem fer patent el genocidi que està patint el poble Palestí, així com denunciar que esta massacre és possible, en gran part, gràcies a la col·laboració dels països de la Unió Europea, entre els quals es troba Espanya. Així, exigim la fi del comerç d'armes amb Israel i posar sancions per tots els incompliments d'Israel a les resolucions de l'ONU.
Tenim l'obligació d'actuar com més prompte millor i de trencar el mur de silenci que amaga la destrucció total de Gaza, així com amb el robatori de terres a Cisjordània, la destrucció d'escoles i hospitals, la fam i la set provocades per a acabar amb un poble i l'assassinat de civils indefensos, entre ells milers de xiquets i xiquetes, de metges i personal sanitari, de treballadors i treballadores humanitàries i de periodistes que documenten tots estos fets.
En l'acte una representant de la plataforma Castelló amb Palestina va llegir un poema de l'escriptor Refaat Alareer, assassinat per Israel el 7 de desembre a Gaza. Tenia quaranta-quatre anys, el van matar al costat de quatre dels seus fills, el seu germà i la seua germana.
Si he de morir,
debes vivir
para contar mi historia,
para vender mis cosas,
para comprar un trozo de tela
y unas cuerdas
(que sea blanca con una cola larga)
para que un niño, en algún lugar de Gaza,
mientras el cielo miran sus ojos
esperando a su padre, que se fue en una llamarada
y no se despidió de nadie,
ni siquiera de su carne,
ni siquiera de sí mismo,
vea la cometa, mi cometa, la que tú hiciste, volando arriba
y piense por un momento que un ángel está ahí trayendo
de vuelta el amor.
Si he de morir.
Paco Morán - regidor i portaveu UP-EU Betxí
COMENTARIOS
Para comentar es necesario iniciar sesión