La neu com a protagonista

En els molts anys en què hem estat caminant per la nostra Serra Espadà, no ha sigut fàcil realitzar marxes trepitjant neu, perquè sabut és que a les nostres comarques de la Plana no és freqüent veure este fenomen de la climatologia. I, no obstant això, va haver-hi dos anys seguits en els quals i dins del mateix mes i en el mateix itinerari, vam tindre l'oportunitat de caminar sobre la neu, segons veurem a continuació. La ruta és amb eixida del poble d'Aín per a arribar al Pic de la Batalla.

Mes de gener de l'any 2006, dia 29. Grup de deu persones solament a causa de les baixes temperatures i al fet que ha estat nevant durant la nit, la qual cosa ha originat que molts es queden a casa pensant que no eixiríem. Hem eixit del poble amb molt de fred fins a arribar al Coll de Barres, on s'inicia la pujada per senda fins al cim. Hi ha prou neu, però es pot caminar bé fins a arribar a l'alt d'esta muntanya, emblemàtica i estimada per nosaltres. Baixem sense problemes, però abans gaudim de la vista, perquè fins al nostre pic del Solaig té el cim cobert de neu. Més al fons veiem el Desert de les Palmes, també amb el blanc element en els seus pics més alts.

Mes de gener de l'any 2007. Dia 28. Grup de vint-i-una persones, a pesar que hui la nevada ha sigut molt més fort, com ho indica la fotografia que acompanya este article. Arribem al poble d'Aín, que està totalment congelat, amb gel als seus carrers i camps. Tres graus sota zero i es fa camí en caminar, per a llevar-nos el fred. Arribem a la falda de la muntanya Batalla. Intentarem pujar al pic, però prompte ens adonem que és impossible, perquè la neu ens arriba fins als genolls i a més no portem indumentària per a estos menesters. Decidim, perquè esmorzar al Coll de Barres. Després s'ha pres el matí amb humor i la gent comença a llançar-se boles de neu, com si fórem xiquets. Finalment, retorn al poble d'Aín i a casa. La premsa provincial s'ha fet eco d'esta nevada i s'ha dit fins i tot que és la més forta que han patit les comarques de la Plana des de fa diverses dècades. En resum, dos anys seguits d'experiència amb marxes a través de la neu, marxes que duraran en la memòria dels quals vam tindre la sort de participar en una o en les dues eixides.