top of page
POESIA

L'olivera

Santiago Mollar Franch

1 de setembre de 2023, a les 7:00:00

Camí de les Carboneres

vora del marge i ribàs

et plantaren i cresqueres

a l'arribar els romans.

 

Mil·lenària, vellarda, imponent

Gegantina… Corpulenta… Colossal.

Enorme, majestuosa, sorprenent,

d’unes proporcions excepcionals.

 

Ampla fenedura, pels segles causada,

porta d’accés, misteriosa… Irreal,

ampla concavitat folgada…

Sens cap dubte… D’un monstre -l’amagatall-.

 

La xicalla somniàvem fantasies

amb la imaginació infantil, desbordada,

inventant-se tremolosa i esglaiada,

fabuloses, insòlites utopies.

 

Un monstre de rostre deformat,

per cicatrius de ferides provocades

per una fera a la tenebra amagat,

esperant criatures confiades

en la cimalada camuflat,

sotjant les visites esperades.

 

Testimoni directe d’històries passades

per a innocents… Conte, faula, paor!,

atiant el temor i la inquietud

al ferotge sanguinari, terror!!

Que atrapava sempre al més menut.

 

L’aliatge de candor i d’innocència,

era l’adequat caldo de cultiu,

apropiat per entreveure la presència

d’un ser enorme… Atroç… Agressiu.

 

Passa el temps, va canviant l’agricultura,

el taronger demana… Més atenció i cura,

el cultiu de secà… No la tenia,

la falta d’aigua no ho permetia.

 

Vertiginós canvi, al terme espera

al mudar l’autòctona vegetació.

És màrtir del progrés la mítica olivera

de la innocent mainada…: Por i admiració

COMENTARIOS

Para comentar es necesario iniciar sesión

Comments
Couldn’t Load Comments
It looks like there was a technical problem. Try reconnecting or refreshing the page.
bottom of page