A la meua àvia Julia i al meu avi Antonio.
No sé quan va ser,
però era cada any:
al meu poble, la gent.
Cantàvem “Ai Pena Penita”…
Mare meua, quins anys!
Imitàvem a Nino Bravo…
Que ràpid passen els anys!
Es bambolejava el cotxe anant cap al maset…
Anava amb l’avi a buscar flors.
Al meu poble, a casa
em vestia de llaurador
amb el jupetí cosit per l’àvia.
Ja al carrer,
les dones inquirien
si anava d’estrena.
La meua cosina lluïa una trena;
jo no feia massa cas,
solament duia el ram
darrere dels dolçainers
i feia cap a la plaça, barrejat.
Allí les balladores, ballaven
i cantava el poble, encara cantava.
La dolça melodia del barril naixia
com naix entre les cendres el llir,
perquè ell era el poble.
Tot seguit, xocolatada;
i a la nit, torrada…
Antonio fa l’allioli,
Julieta, la carn.
Un xiquet jugava al carrer
davant d’un bou embolat.
Es va fer l’hora de sopar,
que ràpid va passar!
No sé quan va ser,
però era cada any:
al meu poble, la gent.
20 d’abril de 2023
COMENTARIOS
Para comentar es necesario iniciar sesión