top of page
HISTÒRIA

L’origen dels repobladors valencians

Xavier Mesado

1 de juliol de 2024, a les 7:00:00

Si visita la catedral de València, en passar per la Porta romànica anomenada de l’Almoina, que va ser la primera a edificar-se (la més antiga de la Seu, iniciada l’any 1262, tot just vint-i-quatre anys després de l’entrada de Jaume I a la ciutat) i observa detingudament el seu aler, li cridarà l’atenció veure fins a 14 cares esculpides a la pedra, que corresponen a set matrimonis, imatges que també apareixen en el finestral gòtic situat més amunt, en forma de vitrall acolorit, conformant les mateixes set parelles. 


Porta de l’Almoina, catedral de València


Aquestes figures són segons la tradició les anomenades «Parelles de Lleida», tradició que apareix en el segle XVI en la crònica de Beuter, segons la qual aquests catorze pobladors, les set parelles, van ser els primers que van repoblar la ciutat de València. 


Què hi ha darrere d’aquesta tradició, ara passarem de la llegenda a l’estudi històric. 


Segons l’estudi realitzat pel professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant Francesc Xavier Llorca, en el qual  aporta noves evidències a través de la genealogia, d’aquesta “connexió Lleida-València”.


Segons l’Institut Nacional d’Estadística, a partir del padró d’habitants de 2012, al País Valencià es donen 83 cognoms amb origen en un topònim lleidatà, el què suposa que un 36 % dels 231 pobles de les comarques de Lleida estan plasmats en els cognoms dels ciutadans valencians actuals. En total 193.830 valencians els porten en els seus documents oficials.


Els cognoms, tal com es coneixen ara, es van anar implantant al llarg de l’edat mitjana. Francesc Xavier Llorca assenyala que era habitual que a les persones se’ls s’identificara amb el seu lloc d’origen o amb el seu ofici, i que en un moment donat aquest apel·latiu va anar transmetent-se d’una generació a una altra, encara que no es corresponguera ja amb una referència exacta. En aquest sentit, Albert Turull, professor de l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Lleida, què des de fa més de vint anys s’ha dedicat a la recerca de la toponímia i l’antroponímia lleidatanes, afegeix un aspecte fonamental: la generalització de l’ús del cognom coincideix en el temps amb la progressiva expansió dels comtats catalans, primer cap a l’oest i després cap al sud.


Per tot arreu del territori valencià hi ha cognoms que es corresponen amb localitats importants lleidatanes, com ara Balaguer o Cervera.  Altres remeten a municipis xicotets, com Ivorra (també escrit Iborra), Verdú, Torà, Camarasa o fins i tot a diversos alhora: Ivars d’Urgell i Ivars de Noguera.  També n’hi ha que fan referència a llogarets minúsculs, cas d’Agulló, Alberola, Millà i Amorós, a comarques senceres, com Segarra i Noguera, o amb diferències gràfiques, com Menargues o Menárguez per Menàrguens, Pons per Ponts o Torregrosa per Torregrossa.


Alguns poden induir a error, com ara és el cas del llogaret lleidatana de Vilaplana, ja que hi ha un poble més gran amb aquest mateix nom a Tarragona, de la mateixa manera que el topònim Castelló és molt genèric.  Així mateix, potser el cognom Limiñana no siga una assimilació fonètica del topònim Llimiana, malgrat la seua semblança.  No obstant això, en la immensa majoria de casos n'hi ha poques o cap dubte a l’hora de relacionar cognoms i topònims.


El curiós d’aquest tema és que quasi tots aquests llocs són a la mateixa zona, en un radi d’entre 30 i 50 quilòmetres a l’est i nord-est de la ciutat de Lleida.  La proximitat entre ells és tal que, per exemple, Ivorra i Torà estan a només cinc quilòmetres, i la carretera que va des d’aquesta última localitat a Ponts passa per Biosca i Sanaüja (o Sanahuja), presents també com a cognom en tot el territori valencià.


Davant d’això, el professor Francesc Xavier Llorca assenyala que això pot indicar l’existència d’un “focus de repoblació” d’aquesta zona en l’època medieval, constituint un indicatiu de la procedència dels colons que s’instal·laren al Regne de València entre mitjan segle XIII i finals del XIV.


El professor es remet a l’estudi del catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de València, Enric Guinot, anomenat “Els Fundadors del Regne de València”, publicat en 1999.


S’hi cita l’existència de persones de cognom Alberola a Cocentaina en 1290, així com Verdú a Alcoi en 1296, Ivars a Benissa en 1381 i Torregrosa a Alacant en 1421, entre molts altres exemples.  Tots es continuen donant, amb més o menys freqüència, en aquests llocs.  Destaca en aquest sentit la proliferació de l’apel·latiu Ivars en bona part de la Marina Alta; o l’aclaparadora presència del cognom Benavent —un altre poble de Lleida— a Quatretonda.  Sobre això el catedràtic Llorca detalla que l’endogàmia o les relacions econòmiques poden haver contribuït a l’expansió dels cognoms o la seua concentració en un lloc concret.


El professor Turull cita com a una data clau l’any 1149, any de la conquesta de la taifa musulmana de Lleida.  Els repobladors cristians d’aquesta zona procedien de llocs fins llavors fronterers, i els seus cognoms indicaven aquesta procedència.


No obstant això, en la conquesta i creació del Regne de València, un segle després i amb el sistema de cognoms ja implantat, és possible que els repobladors no vingueren directament des dels llocs als quals remetien els seus llinatges, sinó de zones conquistades prèviament com el sud-oest de les actuals províncies de Lleida i Tarragona.


Sembla clar, doncs, què les referències dels cognoms, però també l’afinitat lingüística evidencien clarament els vincles de les comarques valencianes amb terres lleidatanes.  Com a curiositat cal dir que no són pocs els valencians que, després de saber de l’existència d’un poble amb el seu cognom en aquesta zona, han acudit fins allà per conéixer-lo.  Així ho han dit des dels mateixos pobles lleidatans, com són els casos de Verdú, Torregrossa o Ivorra, un xicotet poble de tot just 100 habitant, que ha rebut la visita de famílies senceres valencianes amb aquest cognom.


Pel que fa a Betxí, ací també abunden els cognoms que tenen el seu origen en un poble de Lleida, en les famílies que eren preponderants fins a la segona meitat del segle XX, quan la immigració i l’èxode rural del «desenrotllisme» van canviar la demografia de Betxí, només cal passejar-se per la part antiga del cementiri i per la nova per veure el canvi que s’ha produït.


Sense voler ser rigorós faig un menut llistat de cognoms betxinencs que tenen el seu solar en les comarques lleidatanes (la Noguera, la Segarra i el Segrià), i que tal com es diu en l’estudi anterior cal que les famílies valencianes vagen allà per conéixer-los. Molts dels cognoms han patit transformacions en les seues grafies, però són fàcilment identificables, als quals hauríem d’afegir altres cognoms que corresponen també a topònims catalans com: Cardona, Solsona o Ripollés.


Amorós, Alós, Balaguer, Boix, Canelles, Castelló, Cervera, Conill, Ivorra/Iborra, Montoliu/Montolio, Mont-roig/Montroy, Montsonís/Monsonís, Les Oluges/Oluja, Pallarés, Pujalt/Puchal, Roselló, Sanaüja/Sanahuja… i algú altre que m’hauré deixat.


Sanaüja (la Segarra, Lleida)


Entre els cognoms anteriors podem destacar els topònims següents:


Balaguer: és la capital de la comarca lleidatana de la Noguera.


Montoliu: Montoliu de Segarra és un municipi de la comarca de la Segarra, anomenat abans Montoliu de Cervera. Montoliu de Lleida, és una vila i municipi de la comarca del Segrià (Catalunya). 


Monsonís/Montsonís: Montsonís és una menuda entitat de població del municipi de Foradada a la comarca de la Noguera.


Montsonís (la Segarra, Lleida)


Sanahuja: Sanaüja és una vila i municipi de la vall del riu Llobregós, als extrems de la comarca de la Segarra.


Segarra: la Segarra, comarca situada a l'altiplà central de Catalunya, a llevant de les terres de Lleida.


Seguint aquesta tradició viatgera per cercar l’origen familiar, vam fer recentment un recorregut per les comarques lleidatanes de la Segarra i la Noguera, visitant en concret la localitat de Sanaüja, el castell de Montsonís i la vila de Balaguer.


Balaguer (la Noguera, Lleida)


La localitat de Sanaüja és un menut poble situat a la comarca de la Segarra, per arribar allí des de Montblanc, has de travessar una zona molt rural i despoblada, allà enmig de no res, et trobes amb l’empresa Bonàrea, establerta en la localitat segarrenca de Guissona, on hi ha un magatzem espectacular que inclou restaurant i gasolinera, passant Guissona arribes a Sanaüja.  És aquest un poble menut de forma quasi circular en el qual es conserven encara algunes característiques de l’urbanisme medieval, portes d’entrada a la localitat, plaça major porxada, carrers estrets i empedrats, també hi conserva un pont d’accés a la localitat i una menuda ermita al costat del cementiri, on es troben unes làpides medievals.


Partint d’allà i per una carretera secundària arribem a la comarca de la Noguera, allí es troba el llogaret de Montsonís, aquest ens va aparéixer enmig de la boira, quasi no es veia, al principi pareix ser només una menuda ermita en ruïna damunt d’un menut pujol, però si baixes un poc per un caminet i unes escales, apareix un menut llogaret format per una dotzena de cases, amb una altra església del segle XVIII i el seu castell, o més ben dit castellet. Aquest és un castell nobiliari que avui dia es troba en perfecte estat de conservació, ja que els seus propietaris en fan un ús residencial en diverses ocasions, però el qual es pot visitar per un mòdic preu.  És una visita molt interessant, perquè conserva les armes, la roba i altres objectes del llinatge, així com totes les ferramentes i estris de la casa, la seua llar, cuina, cava, etc.


Des del castell de Montsonís seguint per la mateixa carretera fas cap a Balaguer, la capital de la comarca de la Noguera.  Balaguer ja és una entitat molt més gran, està edificada a la vora de la Noguera Pallaresa, també cal travessar el riu per a arribar a la part antiga de la població, en la part alta es conserven dos castells d’època medieval, un que correspon a l’alcasser islàmic, i l’altre a l’època dels comtes d’Urgell, en aquest segon hi ha una església gòtica amb el seu cementiri adossat.  En la part baixa de la ciutat trobem dues places porxades, una de forma triangular en la baixada del castell, i l’altra molt gran de forma quadrada que correspon amb la plaça del mercat.


Per a concloure aquest article vull dir que durant els set anys en vaig treballar com a professor interí en Catalunya, en molts instituts em van preguntar si era de les comarques de Lleida, i en un bon grapat d’ells vaig fer molta amistat amb els meus companys, sobretot amb els lleidatans, que eren originaris del Pirineu de Lleida i com no de la comarca de la Segarra.

COMENTARIOS

Para comentar es necesario iniciar sesión

Comments
Couldn’t Load Comments
It looks like there was a technical problem. Try reconnecting or refreshing the page.
bottom of page