L'esquirol és un animalet que no passa desapercebut si el veus. Per a mi és encisadora la seua forma de menejar-se i botar de branca a branca o fer funambulisme sobre els cables o tanques de filferro, no deixe encara de sorprendre'm. Realment els esquirols són mamífers "roedors" que sempre han estat presents en territori valencià, encara que la seua presència en el nostre entorn crec que és recent, ja que de xicoteta anava prou sovint a la muntanya en la família per passejar, fer espàrrecs o bolets i no els veia. Diria que d'uns 10 anys enrere aproximadament els vaig començar a veure quan passejava per Montserrat, enfilats a un pi o pels cables de la línia telefònica o atropellats al camí. Tal volta siga degut al fet que actualment hi ha una massa forestal en arbres més madurs que els aporta aliment tot l'any i a poc a poc s'han anat establint per ací, ja que poden trobar aigua i varietat d'aliments a part dels pinyons.
Hi ha una gran varietat d'esquirols, però el que veiem per ací és l'esquirol roig, que en l'actualitat es pot trobar a tot el territori valencià i és l'espècie més arborícola dels mamífers ibers.
Com he dit abans, és un mamífer diürn, que s'alimenta a base de pinyons, per això rosega tota la pinya. També pot menjar alguns altres tipus de fruits secs, xicotets insectes o larves i inclús ous d'aus. Per menjar, utilitza les cames davanteres a forma de mà, que té 4 dits, les cames posteriors presenten 5 dits i són amb diferència més grans i fortes L'esquirol es fa rebostos d'aliments i a l'hivern disminueix la seua activitat i és al final de l'hivern fins principis d'estiu que comença en l'època de zel i augmenta l'activitat. Reialment, no presenta dimorfisme sexual, és a dir, no es diferencien els mascles de les femelles, encara que normalment són els mascles més grans els que acaben fecundant la femella. A voltes s'els pot veure perseguint-se, com fent un ral·li, pujant i baixant pel tronc d'un pi o botant de pi a pi, inclús caient a terra des d'una branca (jo ho he vist i afortunadament pareixen de goma). Això ho solen fer per marcar el territori els mascles o per renyir per la femella. Les femelles tenen dues ventrades per temporada de 3 o 4 cries i que no surten del niu fins a les 6 setmanes. Solen nidificar en arbres frondosos per tal de camuflar el niu. La seua vida sol durar uns 3 anys.
És cert que no és un animal domèstic, però ja que està present al nostre entorn, us convide que gaudiu de veure-les si passegeu per Montserrat o altres llocs (almenys el seu rastre sí que es deixa veure) i encara que van a la seua, no tenen molta vergonya i es deixen veure pel mig del camí, botant d'arbre a arbre o fent funambulisme pel cablejat. Segur que us trauen un somriure.
Somrieu i ens veiem a la muntanya.
COMENTARIOS
Para comentar es necesario iniciar sesión