Feia molt de temps que volia contar esta història i no sabia on fer-ho, ara, quan per atzar he trobat aquesta nova revista SOM BETXÍ, he pensat que podria ser el lloc més adient per publicar-la, ja que molts dels lectors coneixen, d’alguna manera, els personatges i passà a Betxí.
No vull enrotllar-me massa, així que, ací va.
Corria l’any 1964, si no vaig mal fixat, i els alumnes de l’Escola Parroquial de Betxí, regentada per Joaquín Conill, estàvem delerosos per finalitzar el curs, descansar, jugar amb els amics, eixir a la fresca, passejar els fanalets (buidant un meló d’Alger) i tot allò que l’avorriment i la fantasia dels deu anys fa créixer dins del nostre cervell.
Però, coses que passen, un bon dia es va presentar a l’escola el rector, mossèn Eugenio Meseguer, i ens va fer saber que durant l’estiu una mestra faria classes, de forma gratuita, a aquells que vullgueren preparar l'examen d'ingrés a Batxillerat.
La invitació també la va fer a l’Escola Cervantes (xiquets i xiquetes).
Uns quants, d’ambdos sexes i diverses edats, vam apuntar-nos a l’experiment sense saber ben bé on ens posàvem.
Va arribar el dia de començar les classes, i Donya Concha Lizarraga, després de fer les proves pertinents, va triar un grupet i als no seleccionats ens va enviar cap a casa.
Per pura casualitat em vaig trobar, no sé si aquell mateix dia o pocs dies després, a Don Joaquín pel carrer, i em preguntà com anaven les classes. Li vaig explicar com havia anat la cosa i que no havia estat seleccionat.
Va guardar silenci un moment, ho recorde com si fora ara mateix, i em digué senzillament: Demà et presentes a Donya Concha a l’hora habitual. Vaig protestar, però…
Em vaig presentar l’endemà, vaig anar a classe durant la resta de l’estiu amb tota normalitat i al setembre ens vam examinar.
Vaig seguir estudis, bé, això no és important per aquesta història. L’important va ser reconèixer qui he considerat sempre el meu mestre: Joaquín Conill
COMENTARIOS
Para comentar es necesario iniciar sesión