Ploma de Pica pica.
És curiós com alguns animalets a primera ullada generen tendresa, com els cadells de gos o gatets o un conillet pelut d'eixos que ara són mascota, i altres generen aversió o rebuig com les rates o en el cas que vull compartir-vos, la blanca o els còrvids en general.
La blanca (Pica pica), és el còrvid més abundant de la península Ibèrica i temps enrere era perseguida pel mal que feia a l'horta o a la caça, però cada volta més s'ha adaptat a entorns humans i és possible veure-la a les ciutats, però no en boscos per damunt dels 1500 m. Segur que heu vist més d'una al mig d'una carretera menjant les restes d'algun altre animalet atropellat, però no és només carronyera, també s'alimenta de llavors, ous d'altres espècies, insectes o xicotetes cries, inclús sargantanes.
La blanca es reconeix pels seus colors, té el pit blanc i part de les ales, el cap i el bec negres, així com les potes i la cua i la resta de l'ala és d'un blau metal·litzat. També és reconeixible el so que emet, un txa-txa-txa molt sorollós que utilitza per avisar als seus congèneres si hi ha algun animal que suposa perill. La veritat que on jo visc, les escoltem molt sovint, perquè viuen moltes en aquest entorn, i encertem si està pel seu terreny algun gat del veïnat, perquè el van perseguint fent molt soroll de forma característica. Igualment, també espanten les moixetes, aconseguint entre dues blanques que la moixeta se'n vaja de la torre de llum que elles controlen.
Entorn dels còrvids en general, hi ha diverses tradicions o llegendes segons les cultures. Per exemple associades a anuncis de mort com ocorre a Escòcia, relacionades en la mala sort com a Anglaterra. També en altres tradicions es creu que els agraden les coses brillants i que poden furtar joies. O per exemple a la Xina, la blanca està associada a la felicitat.
Realment, s'ha demostrat que és una de les aus més intel·ligents, aplegant al nivell d'altres animals com alguns primats o els dofins, ja que la blanca és capaç de reconéixer-se davant d'un espill. També té la capacitat d'imitar la parla humana, de fet, quan jo era xicoteta, un oncle meu tenia una blanca a una gàbia gran i repetia el nom Maria si li ho deies davant. Encara que la veritat, per més bonica que la vulga pintar, són molt “repassades”. De qualsevol forma, segur que des d'ara les mirareu amb altres ulls, espere.
Bé, feliç estiu, cuidem i respectem la muntanya i la natura.
COMENTARIOS
Para comentar es necesario iniciar sesión