Una salutació jo voldria, donar-li a Santiago este dia, perquè fa vibrar l’alegria, quan activa el pas de la memòria viva.
“Els eucaliptus” titula el poema que regala gratuïtament, i en el seu component hàbil d’home sabut, els fa propi el títol ja conegut, d'“emblemàtics arbres de la salut”.
Diu també: enormes, gegantins, monumentals, que mirant per dalt del poble, foren així admirats i a la vegada estimats, per la seua fusta noble.
Igualment, ensems foren testimoni quan aquelles dones disposades llavaven, escuraven i rentaven, o també com comentaven els fets del dia a dia, posposats a examen no hi ha millor ironia.
Com no he de saludar-te si li recordes al poble un fet, per una part històric i per una altra lamentable i dubtós progrés, que per resolució mancada de compassió foren immolats, quan eren orgull dels nostres avantpassats.
És clar que sí: Què no serien hui? Podrien ser l’escut —emblema al llibre d’Alfred Remolar Franch “Árboles y arbustos de Betxí”—. Podrien ser la glorieta que cap poble ostenta, per grans, per bonics, per nobles i antics.
I… no cal dir-ho: en correus, plasmarien el camí, dintre o fora de Betxí, que els carters farien pels carrers aplegant a cada casa i donar la targeta il·lustrada com a la millor postal per felicitar el Nadal.
Mirant-los cara amunt, qualsevol entre ell diria: “Quina glòria en ells es manifesta!”, encara que tots li diguem “glorieta”.
COMENTARIOS
Para comentar es necesario iniciar sesión