Entrevistem als participants més joves del TransBetxí

Nando i Ferran durant la competició (Foto: Js-Dron Fotografía)

Quan va començar la vostra passió cap al món del ral·li, i més concretament al món dels motorets de Betxí?

(Ferran) Fa molts anys, allà cap a 2015, Nando i jo ens tiràvem en el carro per les baixades, miràvem els vídeos des de ben menuts, ens feia il·lusió eixir ja i només vam poder que vam tindre l’oportunitat vam aprofitar i ens vam comprar el motoret.

Com ha estat el procés de transformació del motoret? Vosaltres éreu amics d’abans ha servit per a reforçar vincles?

(Nando) El vincle ha estat sempre el mateix, era la mateixa passió dels dos… Doncs no ha canviat molt, hem continuat tenint el mateix vincle perquè hem estat sempre junts.

Com que és el primer ral·li al qual us heu enfrontat, crec que és interessant parlar sobre com han estat els entrenaments per a preparar-vos?

(Ferran) La veritat és que per a aquest any el que es diu entrenar no hem entrenat molt perquè entre que havíem d’arreglar el motoret… haurem rodat tres o quatre voltes pel circuit. Tal com estàvem ens vam presentar al ral·li, per això hem patit tan també.

Cal destacar que sou els més joves que heu participat en el ral·li, com ha estat l’acollida per part dels altres equips i participant que tenien més experiència?

(Nando) El tracte per part de la resta de participants ha sigut de deu tant en ajudar-nos en el que ens ha fet falta com en donar-nos consells de veterans.

Encara que va ser la primera vegada vau obtindre una prou bona classificació fins a l’últim dia. Com anàveu vivint-lo i quines expectatives teniu fins a l’últim moment?

(Ferran) La veritat que les expectatives des del començat del ral·li no han sigut mai mirant en futur. Nosaltres veiem d’acabar els trams perquè sabíem que és difícil i el ral·li pocs l’acaben. El fet de poder acabar tots els trams que hem pogut fer ha estat un assoliment per a nosaltres. El tema de classificació havíem vist alguna cosa, però ens va donar igual. Perquè si no en l’últim tram haguérem eixit com haguérem pogut, en canvi, sabent com estàvem físicament i com estava el motoret vam decidir no seguir i a l’any que ve més i millor.

També, segons tinc entés, vau comptar amb l’ajuda i l’animació dels vostres amics i companys… Què els diríeu?

(Nando) La veritat que estem molt agraïts perquè el que és l’afició mai ha faltat i per la part dels amics sols —sols s’han de veure els vídeos— com la gent ajudava fins al final encara que no fera falta.

Creieu que en els motorets hi ha relleu generacional? És una cosa que va a més o que va a menys?

(Nando) El que és afició encara queda. Però ja no és com quan va començar el ral·li que eixia pràcticament tot el món de Betxí, ja no existeix. Ara hi ha poca gent que li agrade el motor del motor i la majoria estan enganxats a les maquinetes (referenciant la tecnologia).

Partint de què sou exemple per a les noves generacions, quin missatge els donaríeu per a introduir-los i convidar-los a participar en el TransBetxí?

(Ferran) La gent, els xiquets de hui han de tindre l’afició perquè és una cosa del poble i cap poble té un ral·li tan bonic com el nostre. De fet, cap poble té cap ral·li així.